Al Vallès la nova política ja hi és

Sota d'aquesta intensa calor s'estan estrenant al Vallès els nous mandats, molts d'ells liderats per nous moviments polítics rupturistes que, ben segur, portaran un altre aire a les accions municipals. És evident que, per a una part cada cop més important de la població, hi ha un gran esgotament al constatar com les accions executives del poder municipal, en aquest cas, però també en altres àmbits i esferes, siguin tant distants, injustes i insolidàries. En el Vallès ha crescut enormement el recolzament a les candidatures que intentem, per tots els mitjans, canviar aquestes formes, fent-nos més propers, més justos i més solidaris. I ho fem tot i les dificultats, sabent que les estructures de poder de la política institucional ja fa molts segles que estan fetes per afavorir els més poderosos i que tenen com a objectiu perpetuar-se.
Sense anar més lluny, aquí a Castellar, tot i immersos en la corrent d'aquest canvi rupturista, ens trobem davant d'un mur denominat majoria absoluta. La majoria d'un partit que, tot i tenir les sigles del socialisme i que per tant, conseqüentment, hauria d'anar a favor de la justícia i la solidaritat, aplica unes polítiques distants i elitistes, d'afavoriment de la perpetuació de la classe política instal·lada en el poder. L'actitud d'apropament a la participació ciutadana, real, concreta i efectiva, no és oberta i sincera. Saben, en el fons, que son uns privilegiats i com a tals mantindran les seves prerrogatives socials i econòmiques fins que puguin. Segurament, però, per darrera vegada. La corrent social ja ha girat per a reformar el capitalisme egoista i ferotge cap a una altra forma d'equilibrar i repartir els béns comuns. Les actituds ja estan canviant: les estructures aniran al darrera. Creiem, sincerament, que el canvi és irreversible.
Només cal posar els ulls uns països més enllà, cap a l'Est. El que està passant a Grècia aquestes darreres setmanes és el preludi d'un canvi que reformarà les estructures socials i econòmiques d'Europa. Amb dificultat, amb dolor i amb tota la resistència dels poders institucionalsestablerts. Però la consciència de la imperiosa necessitat d'una justícia social de base ja no es pot tapar amb diners. Si Grècia diu no al referèndum d'aquest diumenge donarà una lliçó al món. El bressol de la democràcia, dels savis pensadors que van fer néixer aquesta eina, vetllarà, com ho va fer en el seu dia, per la pervivència de la dignitat humana. I aquesta dignitat no està en venda.