2018, ara tot ja depèn de nosaltres

Aquest 2017, l'Estat espanyol ha mostrat la seva veritable cara al món: la d'un Estat enemic del diàleg i de la democràcia on la separació de poders és completament inexistent. Un Estaton la justícia no és igual per a tothom i el qual malgrat formar part de la Unió Europea manté presos polítics; incapaç d'avergonyir-se de la seva brutalitat policial, que segueix negant fins i tot quan el món sencer n'ha estat testimoni. Un Estat que aprova l'article 155 de la seva Constitució i el converteix en un estat d'excepció encobert. Un Estat on totes aquestes aberracions democràtiques segueixen sent aplaudides per tots els partits d'àmbit espanyol, que ja no tenen cap mena de vergonya de retratar-se al costat de nazis, feixistes i altres criatures de l'inframón. Individus que, en qualsevol país democràtic, serien carn d'institucions penitenciàries. En aquest Estat,mentre la ultradreta campa tranquil·lament pels carrers atonyinant a qui es posi davant, s'empresonen o s'obliga a l'exili als membres del nostre Govern legítim pel delicte de posar urnes i donar veu a la ciutadania.
Un Estat que manté comprats els mitjans de comunicació a base de subvencions, i que intenta silenciar o difamar tot allò que no pot controlar. Que ha convertit algunes institucions judicials en una corretja de transmissió de la seva acció política.
Aquest Estat és el que va organitzar unes eleccions al Parlament de Catalunya en què, malgrat jugar amb les cartes marcades durant tota la campanya, va ser clarament derrotat a les urnes. Castellar i Catalunya ja es van pronunciar clarament a favor de la República Catalana, i el poble va ratificar una vegada més que les amenaces i la violència mai podran ofegar el seu desig de llibertat.Una clara victòria que l'Estat espanyol ara es nega a reconèixer. L'Estat espanyol ja ha demostrat que és irreformable. Ni vol ni en sap. No cal ser gaire espavilat per entendre que, si es fes alguna modificació constitucional, implicaria un retrocés en el nostre autogovern per tal d'adoptar un format (encara) més centralista.
Però aquest 2018 els problemes per a l'Estat espanyol comencen ben aviat. A la seva insolvència democràtica, aviat s'hi haurà de sumar l'econòmica: després d'haver-se polit gairebé tot el Fons de Pensions, a partir de l'1 de gener d'enguany, l'únic comprador de deute sobirà espanyol, el Banc Central Europeu, ha decidit reduir en un 50% les seves aportacions. I això vol dir que les pensions, la sanitat, l'ensenyament o les polítiques socials poden patir retallades que ja s'estimen al voltant del 30%.Les pensions seran les primeres a rebre, però anem preparant-nos: contribucions que pertoquen a l'Estat respecte serveis bàsics com el transport, les beques o els ajuts a la dependència no estan assegurades. El futur en aquest Estat és això. És una qüestió de mesos. Però tot això depèn de nosaltres. Si ens quedem, ja sabem què ens espera. El camí de la República és tot un repte, però engrescador; per contra, seguir formant part de l'Estat espanyol no presenta cap mena d'incertesa: sabem del cert que anem de cap a la misèria. Per això, si volem un Estat democràtic, modern i pròsper, un Estat a la mesura dels seus ciutadans, ara és el moment de construir la República Catalana i de donar suport al seu Govern legítim.
L'equidistància ja no existeix: oRepública, o article 155. O independència, o decadència. Tu tries.