L’Aula va convidar Pep Quintana per parlar del poeta d’Arenys de Mar
L’Auditori va acollir de nou la conferència setmanal de L’Aula que, en aquest cas, va ser dedicada a la figura de Salvador Espriu. L’encarregat de conduir-la va ser Pep Quintana, escriptor i periodista, que treballa de guia turístic i s’ha especialitzat en la difusió de l’obra de Salvador Espriu a través d’itineraris per a joves i adults, a Arenys de Mar, la seva població natal.
Quintana va posar-se el públic a la butxaca demanant que es deixessin tractar com a alumnes de 16 anys i va començar explicant: “El 1913 va néixer a Santa Coloma de Farnés casualment, una figura cabdal de la nostra cultura, Salvador Espriu i Castelló” i va precisar que va ser casualment, ja que es devia a una substitució que feia el seu pare. “Però quan era un caganiu va retornar a la seva petita pàtria, Arenys, i allà es va fer arenyenc pels quatre costats”, va precisar el conferenciant.
Espriu pertanyia a “una classe social benestant, petita burgesia catalana”, va explicar Quintana per entendre la formació del poeta. “Es va instal·lar al passeig de Gràcia de Barcelona i va estudiar dues carreres en paral·lel, als matins Filosofia i Lletres i a les tardes Dret, de cinc cursos lectius cada una que ell va fer en quatre anys i notes brillantíssimes”, va dir el conferenciant per deixar clar que Espriu tenia una ment privilegiada.
Pel que fa a la seva creació literària el ponent va deixar clar que Espriu “va conrear tots els camps literaris” i que el seu motor d’inspiració va ser el seu poble: “Espriu es va enamorar d’Arenys i Arenys d’Espriu i Sinera va ser la criatura que van tenir”. I fruit també de l’interès per la mort “li va dedicar un gruix considerable de molt bona poesia com el que hi ha al llibre ‘El cementiri de Sinera’”, va explicar Quintana i va concloure: “Espriu buida la realitat d’Arenys per omplir la ficció de Sinera, aquest era el gran joc d’Espriu”.
Quintana va tenir temps de representar un poema amb mímica per exemplificar com n’és de musical la poesia i els seus moviments van semblar un ball. El conferenciant va demostrar, així, grans dots de comunicació.
