Ricardo Ríos: "El retrat m'apassiona per conèixer l'artista"

· Com distribueixes el teu treball entre la música, la fotografia i la realització audiovisual?
A l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una feina contínua. Cada setmana tenim un programa. Sempre em diuen que deixaré la música per dedicar-me a la fotografia. No vull deixar la música perquè toco des dels sis anys. O també em diuen que deixaré la fotografia per l’empresa audiovisual. Sempre hi ha encaix per a tot. A més, tot està molt relacionat: la música, la fotografia, la producció musical...

· Justament sent a l’OSV et va arribar el teu primer encàrrec fotogràfic...
Va ser molt curiós perquè el gerent de l’orquestra, Alberto Sampablo, em va dir que tenia un projecte per a mi. Jo aleshores tenia un blog de fotografia i el gerent em va demanar que fes la imatge de l’OSV, dels meus companys. Li vaig respondre que estava boig i que era impossible que fes l’encàrrec perquè només feia paisatges. Va insistir tant en el tema que al final vaig fer les fotos i encara ara avui són la imatge de l’orquestra, 10 anys després.

· En què va consistir la campanya?
Va ser molt fàcil, primer perquè eren els meus companys, i segon, ho vulguis o no, amb els anys adquireixes  un coneixement del modus vivendi del músic. Estèticament, encaixa més i tens més coneixements que no pas una altra persona que no ve del món de la música, començant ja per la confiança i per entendre el músic.

· Tu també vas sortir a la campanya. Com era la teva imatge?
La meva imatge era amb la campana del clarinet mirant pel forat imitant la càmera. Va ser un autoretrat.

· Ets parella de la violinista Mireia Llorens. Com és la convivència amb un altre músic?
És molt més fàcil, perquè portem un ritme de vida que també s’ha d’entendre.

· Quan ve un músic que t’agradaria fotografiar, t’hi poses en contacte o ell contacta amb tu?
Depèn. De vegades hi ha un compositor que et diu que ha vist les meves fotos i que li agradaria que li’n fessis. Altres vegades el contacto jo. M’ha passat amb diferents artistes que no saben que toco un instrument perquè ens coneixem per una altra via que no és la musical.

· A la gent que es dedica a la música li agrada que la fotografiïn?
Hi ha de tot. Hi ha gent a qui li agrada molt fer-se fotos. De fet, la imatge és cada vegada més important i hi ha més músics que et tenen confiança quan els fas una sessió de fotos.

· Com captes el moment que t’interessa d’una sessió de fotos?
Es tracta de combinar la preparació amb la improvisació del moment i conèixer la persona. El retrat m’apassiona per conèixer l’artista. 

· També ets empresari?
El 2019, just abans de la pandèmia, vaig començar un projecte empresarial amb dos socis més, Rubén Gimeno, que és director d’orquestra, i Xavi Garcia, que treballa dins del sector cultural. Es tracta de Kreo Música.

· Quins projectes fa l’empresa?
Estem en un projecte que es diu Artificia, que és intel·ligència artificial aplicada a la música clàssica. Estem treballant amb la Universitat Goldsmiths de Londres, el Departament de Supercomputing Center de la UAB, la UPF. Al Sónar, al CCCB, vam fer una performance amb un quartet de l’OBC en què presentàvem una obra composta per intel·ligència artificial.

· La intel·ligència artificial substituirà el músic?
No crec que sigui ben bé així. La intel·ligència artificial és un suport del músic, el que fa és potenciar les capacitats del compositor. Tenim moltes reunions que estan utilitzant aquesta tecnologia i ens diuen que han arribat a llocs on no havien arribat mai.

· I potser arriben a nous públics?
També entrem en això, en la creació de nous públics. Avui dia, tothom pot fer servir intel·ligència artificial. L’estem aplicant amb un espectacle per a nens amb música d’Eduard Iniesta, el que va crear Ma, me, mi... Mozart. 

^{Ricardo Ríos, Fotògraf, realitzador audiovisual i clarinetista de l’OSV. II Quim Pascual}

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Paciència

Un defecte que no pots dominar?
Soc perfeccionista

Un instrument musical?
El piano

La teva paraula preferida?
Endavant

Un plat?
Pop a la gallega

Un color?
Blau

Un animal?
Gos

Una peça musical?
De R. Strauss, els quatre darrers ‘lieders’

Un compositor?
Roberto Gerard

Un llibre?
‘Kafka a la platja’, de Haruki Murakami

Un racó de Castellar?
El Puig de la Creu