A7 0316_1440x961
Una de les amigues arriba al domicili on es va fer el sopar de retrobada de 10 amics castellarencs || Q. Pascual
27/05/2020 Actualitat
Primer sopar de retrobament

Des d’aquesta setmana es permeten trobades de fins a 10 persones. Un grup d’amics van celebrar dilluns el canvi a la fase 1  

Cristina Domene

Sona el timbre del 3r 1a. És l’última convidada, la Noelia, que quan traspassa la porta saluda emocionada els seus amics, sense poder-los abraçar. Han estat mesos de moltes videotrucades i contacte permanent, però de seguida que es va donar via lliure a les reunions limitades, el grup d’amics ho va tenir clar. “El primer dia de fase 1 hem decidit convidar els amics a casa perquè feia molt que no els veiem les cares en persona. Teníem moltes ganes d’estar junts, tot i que no ens podem abraçar ni tocar. Però és una passa més”, explica la Sandra, amfitriona juntament amb el Borja d’aquest sopar.

 

Alguns estan a la cuina acabant de preparar el sopar i altres atenent al repartidor a domicili que acaba de trucar la porta. Avui l’àpat consisteix en menjar ràpid, “ens hem passat el confinament cuinant receptes saludables, ens les passàvem i fèiem dieta conjuntament”, comenten el Dario i l’Alba. “Hem fet moltes trobades virtuals, ens hem donat suport quan els ànims estaven més baixos o quan el teletreball ens aclaparava”, comparteixen el Víctor i el Dani. “El millor d’aquest moment és trobar-me amb els meus amics, sentir el caliu. Han estat temps difícils, on hem patit no poder estar junts, que hagi mort tanta gent... però a poc a poc comencem a veure la llum al final del túnel i aquest sopar és l’inici de la normalitat que ha de venir. I esperem que passin les dues setmanes per poder-nos abraçar i fer-nos petons, que ho estem desitjant”. La Rocío assegura que a partir d’ara valorarà més el temps amb els amics: “Va arribar un moment que estar amb els amics era mirar el mòbil, estar pendents de la xarxa social. I ara que estic aquí amb ells, són conscient que vull gaudir d’ells i del moment. Jo crec que és un aprenentatge que hem fet tots al llarg d’aquests dos mesos i mig de confinament”.

 

La taula està parada i comencen a seure. Es treuen la mascareta, que fins ara han portat posada per responsabilitat, “hem de fer les coses bé, ha patit molta gent”, diu la infermera Jessica. Ara sí, és moment de brindar. Comença el sopar de 10.

Comparteix
M'agrada
Comentaris