Cal Calissó engega una nova etapa, coincidint amb un canvi de concessió de l’equipament, de la mà del promotor cultural Dani Coma
Cal Calissó, el bar ubicat als antics safareigs públics de Castellar del Vallès, engega una nova etapa gràcies a un canvi de concessió. L’espai, a banda de funcionar com un establiment gastronòmic, posa ara l’accent en la cultura. El promotor cultural Dani Coma agafa el relleu de Jordi Rocabert i serà el nou encarregat de Cal Calissó i del bar de la Sala Blava. “Vaig decidir emprendre aquesta aventura perquè jo necessito projectes grans i importants per liderar, i un cop acabat Macedònia, he estat dos anys fent classes i prou, dirigint, que ja m’agrada, però necessitava un projecte vinculat a la cultura, que em motivés”, explica Coma.
Entre comandes de cafès i converses amb proveïdors, el nou encarregat de l’espai assegura que si a Cal Calissó no es pogués fer una programació cultural, mai s’hauria decantat per un bar. Per això, aposta per crear un espai de trobada per a totes les edats on amics i famílies puguin gaudir d’una àmplia oferta cultural, musical i de retransmissió esportiva. “Vull que tothom tingui la sensació que si no saben on anar, poden venir aquí, un espai que està sempre obert, i que d’altra banda, el fet d’estar vinculat a l’Ajuntament i al poble ha de respectar els veïns, ha de viure en comunitat”.
La programació cultural reprèn el swing cada segon diumenge de mes a la plaça per fer vermuts, cada divendres hi haurà música en directe, amb les Jam Sessions i dos divendres al mes amb actuacions d’artistes emergents: “Per exemple, alumnes meus del Liceu, d’escoles de teatre musical, gent vinculada al món de la música que em coneix a mi o jo els conec a ells, anirem a buscar jazz i blues perquè és una música que a mi em transmet molt més en directe i també farem programacions puntuals com màgia o, per Nadal, muntar projectes transversals, que hi hagi espai per a famílies, per a amics, per a joves...”.
Quant a la retransmissió d’esports, la pantalla ja s’ha estrenat amb alguns partits de la Champions League i el clàssic Madrid-Barça de diumenge passat, però “es programarà el que la gent demani: futbol, bàsquet, hoquei”, afirma el promotor.
En un espai cultural no poden faltar les exposicions, tot i que en aquest àmbit Coma ha hagut de demanar consell perquè és un terreny que desconeix: “La galerista d’art Neus Segalés posa el criteri a l’hora de triar qui exposa. Cada mes hi ha una mostra diferent. Vam començar amb Josep Maria Massagué i ara seguim amb Gambasse, de Cristina H. Romero, que ha estat a Guinea Bissau i fa un retrat de les nenes regalades”.
Un lloc per fer un tiberi
Tenir un espai cultural i divers al mig de la vila està molt bé, però no podem oblidar que els antics safareigs ara són un lloc dedicat a la restauració, per aquest motiu, també s’ha donat un impuls al vessant gastronòmic. “Tinc la sensació que la gent havia descartat una mica el Calissó com a espai on podies anar a menjar. No pretenem ser un restaurant, però sí que volem ser un bar on la gent pugui fer un entrepà ràpid si cal, però que també s’hi pugui atipar i gaudir menjant coses amb gust. Tenim una sèrie de torrades molt bones i l’apartat de tapes, de manera que hi ha oferta per venir a sopar un divendres o un dissabte i per venir a dinar entre setmana, que és una cosa que ens agradaria, que la gent pensés en aquesta opció”.
També s’hi podrà descobrir l’estrella de la casa, el Mut, que enriquirà qualsevol vermut i les braves en honor a la fonda Sant Jaume. “Un dels dies que més ens agrada obrir és diumenge, que fem un horari més reduït, de 10 a 15 hores, obrim per fer vermuts. Volem que el Mut sigui bandera de l’espai igual que també volem que la gent conegui i vingui a provar les patates Calissó, que són un humil homenatge al bar Sant Jaume i hem intentat imitar la salsa que posaven. I tothom que l’ha provat de la meva edat diuen que els transporten allà”.
Els projectes de Coma són ambiciosos, i no descarta que Castellar esdevingui un punt de referència cultural a la comarca. “Si hem posat un logotip al darrere de l’escenari és perquè volem que tots els artistes es facin una foto, que es creï una imatge reconeixible, com passa a les sales Voilà!, a Manresa, o a Razzmataz, a Barcelona”, afirma el promotor cultural.