Mari Àngels Gallardo: “Hem d’aprendre a escoltar i també a expressar les emocions”

Cada 13 de gener se celebra el Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió. És una jornada per visibilitzar una patologia sovint incompresa, que passa desapercebuda. La psicòloga Mari Àngels Gallardo, del centre Psicovallès de Castellar, detalla que un dels principals tocs d’alerta per identificar si una persona del nostre entorn pateix depressió és la cronificació de la tristesa o l’apatia, i la incapacitat de regular els estats d’ànim o les emocions. “Tots podem estar tristos en algun moment, però en un cas de depressió, la diferència és que la tristesa és constant i permanent”, detalla. “No tothom ho expressa de la mateixa manera o intensitat. Un altre símptoma pot ser la irritabilitat, la manca de motivació i la incapacitat de gaudir de les coses que abans ens agradaven”, explica la psicòloga.

Un cop es diagnostica, Gallardo posa l’accent en la importància d’acompanyar la persona sense jutjar-la, amb “una escolta activa”, per crear un entorn segur on pugui expressar les seves emocions, “i donar un espai a la seva tristor”. “En cap cas s’ha de treure importància o banalitzar-lo, perquè això és carregar-los de tota la responsabilitat de la seva curació, i sortir-ne no és tan fàcil”, remarca. “També podem compartir activitats que sabem què els agraden, però sense obligar-los ni ser insistents. L’esport i una alimentació saludable també ajuda, però el més important és estar a prop i animar-los a seguir el tractament que estiguin fent”, reconeix. En aquesta línia, l’assessorament  per part de professionals de la salut, amb l’assistència psicològica com a pal de paller, serà indispensable per a la recuperació d’un sotrac de salut mental. “Recaure i tornar enrere també forma part d’avançar”, assevera.  

Un dels col·lectius més vulnerables és el d’infants i adolescents. L’Associació Espanyola de Pediatria alerta que s’han duplicat els casos d’urgències psiquiàtriques infantils, i els trastorns de depressió i angoixa, i també alimentaris. Segons els últims estudis de l’associació, entre un 4% i un 6% dels infants i adolescents pateixen algun problema de salut mental. “Els canvis en l’alimentació, si els costa menjar o no tenen gana, l’aparició d’insomni o la percepció que tenen sobre ells mateixos,  pot ser un senyal. No hem de subestimar les emocions, i sovint ho fem.”, assegura. “Aquests problemes es poden psicosomatitzar i derivar en problemes físics greus”, afegeix.

La psicòloga castellarenca participa en tallers sobre salut emocional als instituts, i explica que una de les qüestions que es treballen és “aprendre a demanar ajuda, que és un recurs essencial, i a escoltar, però també a expressar les emocions”. “És  una feina que també han de fer els adults. Demanar ajuda és una manera de fer front al problema, no vol dir que no en som capaços”, diu.  Malauradament, Gallardo reconeix que encara es percep com un signe de debilitat expressar les emocions, en l’entorn familiar i laboral, i és per això “que la gent se n’amaga, i és un fet que pot agreujar la situació”. De fet, compartir-les és el primer pas per començar la recuperació.

Tanmateix, la pandèmia ha posat contra les cordes la nostra salut mental. “Ens hem aïllat i la salut emocional també impica socialitzar pel contacte amb el nostre entorn. Ens hem contagiat la por, és un moment d’incertesa, i això genera angoixa i estrès”, constata. Un altre dels col·lectius més vulnerables quant a la salut mental és la gent gran. “Pensem que la tristesa de la gent gran és normal, però no s’ha de banalitzar, i cal donar-los suport emocional”.