plànol POUM Castellar_617x412
- Àngel Pastor
05/07/2012 Actualitat
Les 6 claus per entendre el futur POUM
La setmana passada es presentava la proposta d'avanç de revisió del nou Pla d'Ordenació Urbanística
Municipal amb la intenció que s'aprovi al ple de novembre. Entre altres línies, es van posar sobre la taula un escenari de creixement moderat, dignificar la façana del Ripoll i millorar la connexió amb les urbanitzacions
Jordi Rius
"Hem fet un esbós de com volem que sigui Castellar en els propers anys". Aquesta és la impressió que tenia el Comissionat per a la revisió del POUM, Pepe González, després del procés tècnic que va culminar la setmana passada amb el debat de la diagnosi i la proposta d'avanç de revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que al novembre serà ratificada pel ple. El procés que s'ha encetat ara serà llarg i lent i, en tot cas, fins que no hi hagi el planejament definitiu, "hem d'anar introduint color i forma a l'obra definitiva", assegura González. En aquesta fase, s'han establert sis línies d'actuació bàsiques. Aquesta és la visió que tenen els grups municipals.

CONTENCIÓ EN EL CREIXEMENT URBANÍSTIC (ESCENARI DE FUTUR:26.700 HABITANTS AL 2025)

En aquest avanç de revisió del POUM, tècnics, experts i polítics han anat a buscar un escenari de creixement baix. Si en els darrers 20 anys, Castellar tenia un creixement de 500 habitants per any, ara la previsió és d'uns 220 habitants per any amb la qual cosa s'arribaria als 26.700 al 2025. "Les necessitats d'habitatge no seran les mateixes" assegura González, ja que "no tindrem la migració interna de la comarca que venia el seu pis i venia a Castellar a comprar una casa". Xavi Bella, de L'Altraveu, creu que és el moment de "potenciar el lloguer social més que la propietat". Josep Carreras, de CiU, considera que és "molt atrevit" fer una previsió a 15-30 anys i que, segurament, "haurem de fer una previsió adequada de sòl per a habitatges i equipaments, però sense anar més enllà". Per Antonio Carpio, del PP, cal fer el possible "perquè els joves es quedin a Castellar".

FLEXIBILITZAR LES ACTIVITATS ALS POLÍGONS

El POUM no preveu més reserves de terreny per a sòl industrial. Actualment hi ha moltes naus disponibles i un polígon -el de Can Bages- encara per desenvolupar. "Puntualment, el que es farà és reconvertir sòl que actualment té un ús industrial en residencial", conclou González. En tot cas, si l'aposta per part de Castellar és no ampliar sòl urbà en els pròxims anys, "l'única opció que tenim per donar resposta a les necessitats d'habitatge del futur serà un cert creixement intern a partir de les parcel·les que queden dins del municipi", afegeix el Comissionat per a la revisió del POUM. El grup municipal de CiU ha decidit no posicionar-se gaire sobre aquest tema perquè, segons el seu portaveu, "l'hem de debatre a fons amb l'equip redactor i l'equip de govern per concloure els avantatges i inconvenients d'aquesta flexibilització".
Xavi Bella creu que hi ha un execedent de zones industrials a causa "del mal plantejament del POUM de 1999". Pel representant de L'Altraveu, la solució passa per "millorar el que tenim i replantejar si a Can Bages hem de mantenir-lo per a indústria o hi poden haver altres usos com els agrícoles". Pel portaveu del PP, la flexibilització dels polígons és una bona solució pel context actual amb propostes com fer naus més petites que facilitin la instal·lació d'empreses que no serà viable si "no hi ha bons enllaços viaris".

REPENSAR ELS USOS DEL CAMP DE FUTBOL I DE L'ESPAI TOLRÀ

Tot i que González ha remarcat que el debat de les Àrees Residencials Estratègiques no formen part de la revisió del POUM, sí que ha mostrat la predisposició de l'equip de govern "a posar-nos d'acord" i repensar-les. En tot cas, el procediment és establir-ho amb la Generalitat que és la que ha aprovat les dues ARE del municipi. Carreras opina que el camp de futbol està bé com està perquè "esponja" la zona de pisos del voltant. Des de L'Altraveu assenyalen que la instal·lació "s'ha d'obrir al poble". Respecte a l'Espai Tolrà, tots els grups de l'oposició coincideixen a dir que cal replantejar els usos de l'equipament, que en altres èpoques s'havia dit que podria acollir zones d'oci i cinemes, "però que a l'actual context és impensable", ha subratllat Carpio.

RESOLDRE ELS PROBLEMES DE MOBILITAT A SANT FELIU I LES URBANITZACIONS

Un dels problemes crítics de Castellar és la mobilitat. A part de la saturació de la B-124 i a l'espera del desdoblament, un dels aspectes que més preocupen és la mobilitat interna i la connexió del centre de la vila amb Sant Feliu del Racó i les urbanitzacions. Una proposta que es va aportar en aquest procés és la de la construcció d'un vial que connecti Can Barba amb l'esplanada del darrere de l'Institut completant la circumval·lació de Castellar que acabaria amb les grans cues d'entrada al municipi venint des de Sant Feliu. "Això donaria un altre sentit a la circulació de la zona i resoldria els embussos amb les hores d'entrada a les escoles", indica González. De la mateixa opinió és Josep Carreras que afegeix que "si seguim completant la circumval·lació de Castellar, en aquest cas per la façana del Ripoll, resoldrem els greus problemes de mobilitat dels diferents veïnats del poble i de Sant Feliu del Racó". Per Bella, cal potenciar també l'eix Sentmenat-Terrassa "sense oblidar el tren i el desdoblament de la B-124 amb les obres d'adequació oportunes al pont". Carpio apunta que la connexió amb aquest nou vial és una bona notícia, perquè "tradicionalment les urbanitzacions s'han descuidat una mica, sempre s'ha treballat molt de cara a la vila".

DIGNIFICAR LA FAÇANA DEL RIU RIPOLL

Castellar ha de tornar a mirar al Ripoll i recuperar tota la façana que toca al riu. Aquest és un dels punts on hi ha més consens de tots els grups polítics. "En algun lloc s'haurà d'actuar sobre la zona d'horta i en un altre replantejar què es fa amb les àrees del Molí d'en Busquets i Can Barba i integrar la part urbana al riu", explica González. La combinació natura-patrimoni industrial són els dos eixos que cal fomentar en la recuperació de la façana del Ripoll, segons L'Altraveu. Per tant, caldrà recuperar camins i fer-los transitables en tot el seu recorregut fins connectar amb els de Sabadell. A tall d'exemple, CiU proposa la construcció d'un carril bici que connecti Sant Feliu amb Castellar pel sector de Can Juliana i que serveixi per ordenar aquella zona. Al PP es veuen bé totes les propostes d'ordenació però "hi ha altres temes prioritaris en aquest POUM" i també han posat el punt de mira en l'elevat cost econòmic.

POTENCIAR ZONES DE CONREU I MILLORA DEL MANTENIMENT DE LA MASSA FORESTAL

Actualment, Castellar compta amb un 88% de sòl no urbanitzable. "I això volem que continui sent així", apunta González, que ha afegit que "no aportarem sòl no urbanitzable per fer-lo urbanitzable". Paral·lelament a aquesta proposta d'avanç de revisió del POUM, l'Ajuntament ha actuat sobre les zones verdes privades en zones de difícil accés perquè deixin de ser zones urbanes. Des de la direcció de l'equip redactor del POUM, s'ha insistit en el fet que Castellar ha de potenciar les zones de conreu i d'horta. Per Bella, aquesta potenciació és vital per "contraposar les tres àrees industrials". Des de CiU s'està d'acord amb fomentar les zones de conreu "però sempre sota una estricta reglamentació i supervisió des del mateix municipi" . Carpio també es favorable a explotar més els conreus i "fer un manteniment a les zones forestals que estan una mica descuidades".

UN CALENDARI QUE S'ALLARGARÀ TRES ANYS


El calendari fixa que al setembre es farà una presentació en societat de les principals línies d'actuació de la proposta d'avanç de revisió del POUM. Al novembre d'aquest mateix any, està previst que s'aprovi en sessió plenària. Posteriorment, s'ha de remetre a la Generalitat que avaluarà la idoneïtat de les propostes en funció d'informes que hauran de fer diferents administracions i conselleries. El text de la proposta d'avanç es retornarà a l'Ajuntament que haurà d'aprovar les modificacions que hagi introduït la Generalitat. Després d'aprovar-se l'avanç de revisió del POUM, cal posar-se en la redacció de la revisió, un procés que es pot allargar durant uns tres anys

Comparteix
M'agrada
Comentaris