Carreras: “És l’any que més sentiment d’equip he vist”

· Dos ascensos consecutius, després d’una temporada per emmarcar. Com valores la feina feta aquesta temporada? 
No ens ho podíem esperar gens. L’objectiu era mantenir la categoria, però ens vam trobar en un moment de la temporada en què es va veure que podíem competir i anar a mort per l’ascens a Segona Catalana. Va ser així i al final va sortir de primera.

· De fet, la temporada ha estat molt bèstia i amb uns números molt bons!
El bàsquet no és només el que es veu a la pista. La cohesió entre nosaltres és un aspecte vital per aconseguir resultats. Ha estat una temporada molt dura per diferents aspectes. Gràcies a la concentració de totes de reafirmar el nostre objectiu, hem aconseguit aquest ascens. Els últims partits ens ho jugàvem a cara o creu i va sortir bé.

· I quin és el secret? Perquè aconseguir un ascens és complicat, però dos és gairebé impensable!  
La clau de l’ascens ha estat l’ambient del vestuari. Hem tingut moltes baixes i lesions, i la temporada ha estat molt dura, però gràcies a la unió del vestuari, ho hem pogut extrapolar a la pista. D’ençà que jugo a bàsquet crec que ha estat l’any que més sentiment d’equip he vist.

· Va haver-hi molts canvis d’una temporada a una altra?
Al principi de temporada, la plantilla era molt justa, però gràcies als reforços s’ha pogut signar una temporada com aquesta. Moltes no som de Castellar, però som aquí per portar  l’equip el més alt que podem.

· Com veus el creixement del bàsquet femení a Castellar?
El bàsquet en general ha baixat molt. Els primers anys que vaig jugar al club ningú ens mirava, però amb el canvi de junta s’ha volgut potenciar molt aquest aspecte. S’està fent feina i s’ofereixen bones condicions. Ningú aniria a un lloc on no està bé. S’està treballant per millorar les condicions dels equips i això fa que la gent es vulgui quedar al poble a competir. La nostra missió és pujar  l’equip el més amunt possible per poder fer realitat que les més petites no hagin de marxar.

· Al capdavant de l’equip hi ha Xavi Revilla, com és com a entrenador? 
Intens! Nosaltres vam viure un canvi molt bèstia quan va arribar. Crida, exigeix, però alhora sap el que vol, sap què demanar i a qui demanar-li. Està molt ben envoltat d’un equip que el recolza i tapa els possibles forats  quan no pot arribar a tot. Tenim un molt bon cos tècnic i això s’ha notat molt, gràcies també als tècnics auxiliars, Oriol Real i Anna Galve, que també ens fan de psicòlegs moltes vegades.

· L’esport femení està creixent, però no deixa de ser curiós que els entrenadors sempre siguin homes.
Sent home s’ha de tenir molta mà per  entrenar dones o estàs obligat a tenir un bon cos tècnic. És molt diferent entrenar homes que dones. Entreno nens i nenes, i visc en primera persona aquestes diferències, ja que no pots dir les coses de la mateixa manera.

· Què podem esperar de la temporada que ve?
Serà difícil, ja que la categoria ho serà. No esperem un canvi notable, però l’encarem amb la idea de competir.  Tant de bo ens trobem amb la mateixa situació de poder lluitar per l’ascens, però la idea és assentar-nos en la categoria. Seguim el mateix bloc amb alguns reforços i esperem fer-ho bé.

· Després de molts anys, heu aconseguit igualar en categoria l’equip masculí.
Tot va de bracet. Quan la junta li dona importància al femení, a la pista es nota. La qualitat dels entrenaments és millor, i així tot creix i tot passa a ser millor. 
En general, hem hagut de lluitar per poder equiparar-nos i quan s’ha aconseguit, la gent arriba i es compromet, a banda d’obtenir resultats. De fet, aquesta temporada ha estat una de les millors que recordo d’ençà que jugo a bàsquet i la companyonia al vestidor ha estat molt notable.