Fa més de 40 anys que és metge, i els últims vuit ha estat director general de l’Hospital Parc Taulí. Ha viscut la crisi sanitària de la Covid-19, la més important dels últims anys, però també l’expansió de l’hospital de referència de Castellar. Ara, penja la bata i es jubila.
· Quins han estat els millors moments dirigint el Taulí?
És difícil de dir però, des del punt de vista de la direcció del centre, valoro molt positivament el creixement de la corporació i haver posicionat el Taulí com un dels hospitals punters de Catalunya. S’ha desenvolupat tota una línia de recerca i d’innovació que ha crescut de manera exponencial en aquests anys. Això ha permès tenir una corporació amb un futur molt bo en el context de la sanitat catalana.
· I els pitjors moments?
Hem viscut dos moments molt crítics: la crisi econòmica i la crisi de la Covid-19. La crisi econòmica la vam patir des del 2012 fins al 2016 amb una disminució d’ingressos considerable i amb l’obligació, des del punt de vista directiu, de prendre decisions que no agraden, que tenen un impacte directe en les persones. Això no és fàcil d’entomar per a ningú. Va ser un moment molt complex perquè a més es va tensar molt la relació amb els professionals. Va ser una situació molt difícil. L’altre moment crític va ser la crisi sanitària de la Covid-19. Estàvem desbordats. Durant la primera fase vam fer front a una situació nova, desconeguda, d’una intensitat extraordinària. Al principi fins i tot no sabíem com atendre els pacients amb coronavirus. Però paral·lelament, amb la Covid-19 també es va produir una situació molt rellevant, que cal remarcar. Davant d’una crisi global tan important, els professionals es van alinear per fer-ho fàcil en moments en què l’hospital s’havia de transformar ràpidament per a l’atenció de les persones. Cal destacar i reivindicar la seva implicació amb els pacients, per tirar endavant.
· Els professionals sanitaris van parar el cop i han estat essencials durant tota la pandèmia.
La crisi de la Covid-19 és un moment clarobscur. Va morir molta gent i van ser moments molt durs emocionalment per als professionals sanitaris. Però justament també vam viure un moment de gran solidaritat, i de disponibilitat i flexibilitat per adaptar-nos a un escenari canviant.
· Quins són els reptes de futur?
L’escenari de futur que es planteja per al Taulí és molt bo. Darrerament, hem incrementat el nombre de llits de manera substancial amb l’edifici Ripoll, però de manera immediata i fins a finals del 2023, hi haurà una ampliació de quiròfans, del servei d’UCI i d’Urgències, que és la pedra a la sabata de l’hospital. Són unes Urgències petites per al gran volum de malalts que atenem. Amb els 1.500 m2 que guanyarem serà possible millorar l’atenció de les persones.
· I les assignatures pendents?
Sense cap mena de dubte, disposar d’infraestructures per poder fer la feina i millorar la qualitat de l’atenció per exemple al servei d’Urgències i als quiròfans. En aquesta línia, una altra de les assignatures pendents és la demanda de professionals, sobretot d’infermeria. Tot i que s’ha ampliat el personal perquè hi ha més serveis, el ritme de graduacions no pot cobrir el volum de jubilacions. Serà un dels problemes més complexos que s’hauran de resoldre en els pròxims anys: el dèficit d’infermers.
· Et jubiles aquest divendres. Continuaràs vinculat a l’àmbit de la salut i del Parc Taulí?
La direcció del CatSalut em va demanar que em fes càrrec d’un projecte de logística, una central que donarà servei a molts hospitals. Ho compaginaré a temps parcial amb la meva jubilació. També espero participar d’alguna manera en les activitats de recerca i innovació del Parc Taulí. Per a la resta... Faré tot el que fan els jubilats: anar en bicicleta, llegir, viatjar i fer excursions.
