L’inesborrable rastre dels gens

La catedràtica de genètica de la UB Gemma Marfany, cap de la unitat CIBERER (Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras), va protagonitzar la conferència Crims, reis i genètica, de l’última sessió de L’Aula dimarts passat. D’una manera creativa i amena, però amb rigor científic, va convidar el públic de l’Auditori a investigar dos crims històrics: l’assassinat de l’últim tsar i la seva família, els Romanov, i el misteri de la mort de Ramsés III.

El primer dels casos va ser l’assassinat de la família Romanov, una història que va captivar el cinema. El misteri d’Anastàsia, la princesa perduda, va inspirar produccions com la que va protagonitzar el 1956 Ingrid Bergman, o la pel·lícula d’animació Anastasia del 1997. El 16 de juliol del 1918, la família Romanov, formada per dos adults i cinc infants, va ser afusellada juntament amb el metge de la família i tres criats. Marfany va recordar que el 1979 als afores de la ciutat russa d’Iekaterinburg una parella va trobar la fossa comuna on els van enterrar. Però faltaven dos cossos, que els experts van apuntar que podrien ser els de l’hereu Alexéi, i la princesa Anastasiya. La troballa no va transcendir als mitjans fins al 1991, quan Mikhaïl Gorbatxov va autoritzar que s’investigués la troballa amb antropòlegs i genetistes. Aleshores es va certificar genèticament que era la família Romanov, gràcies “a l’anàlisi del DNA mitocondrial de les famílies reials europees”, però també de les lesions dels cossos com l’afectació dels cranis “per l’àcid que els van abocar per desfigurar-los”, i de les peces dentals “d’or, platí i porcellana”, que coincidien amb la descripció de la família de tsars.

Molts cercatresors van buscar la tomba d’Alexéi i Anastasiya, i fins i tot, alguns impostors com Anna Anderson va afirmar ser la princesa perduda. No va ser fins al 2007, a setanta metres de la primera fossa comuna, quan es va trobar una altra tomba, amb les restes de dues persones joves que van ser identificades com Alexéi i Maria, una altra de les princeses. Gràcies a la calcificació dels ossos van poder determinar que Anastasiya sempre havia estat a la primera fossa que es va localitzar el 1979.

Quant a Ramsés III, quan es va descobrir la seva mòmia, també es va trobar un cos sense identificar. “Hi havia una altra mòmia, embalsamada a correcuita, d’un home jove cridant, amb el rostre de dolor”, va concretar la genetista. Marfany va relatar que en un papir trobat a Torí es parlava d’un parricidi i una conspiració familiar contra Ramsés III per part de Pentaur, un pseudònim de l’assassí. Era l’únic document sobre aquest misteri històric. “Van intentar esborrar el seu nom de la història, i fins i tot ho van fer en els jeroglífics”, va apuntar. Però gràcies a una investigació de genètica forense es va traçar el llinatge de Ramsés III i es va determinar que el segon cos era el del seu primogènit. “Sabem què va passar, però no en sabem el nom”. Finalment, Marfany va reconèixer, que “la història no l’escriuen els vençuts”, però va afegir que els avenços científics permeten posar llum a alguns crims que es van intentar amagar i silenciar.