Eva Juni, psicòloga clínica
 Eva Juni, psicòloga clínica Quim Pascual
31/05/2019 Actualitat
Eva Juni: "De vegades anar al psicòleg es viu com un fracàs personal"

És psicòloga clínica, sexòloga i terapeuta de parelles. Un altre àmbit d’actuació és el treball amb els adolescents i imparteix tallers de prevenció en instituts sobre problemes relacionats amb el pes, alimentació i imatge corporal

Jordi Rius

· Per què vas voler ser psicòloga?
Als 17 anys vaig haver de triar la carrera perquè soc nascuda al desembre. M’agradaven  les assignatures de filosofia, havia tocat alguna cosa de psicologia. De fet, l’havia posat com a segona opció, després de Comunicació Audiovisual. Però estic molt contenta d’haver entrat a la segona opció i vaig gaudir molt de la carrera, que va respondre a les meves expectatives i les va superar.

 

· Dins de l’àmbit de la Psicologia, en què et vas voler especialitzar?
A mi m’apassionava la clínica. Tot l’itinerari el vaig fer clínic, tota la teràpia, la psicopatologia... El que sí és cert és que quan vaig acabar la carrera tot el mercat laboral va decidir una mica per mi. Em van sortir més feines de la psicologia industrial i de l’àmbit de selecció de personal. De fet vaig estar 14 anys treballant de selecció de personal a Caixa de Sabadell. Però jo tenia molt clar que volia dedicar-me a la psicologia clínica i a les tardes feia el doctorat de Psicopatologia a la UAB.

 

· Quan vas decidir plantar-te pel teu compte?
Vaig començar primer treballant en un centre a Barcelona, a Sentmenat i puntualment en un altre de Sabadell. Després vaig estar al centre Núria Jorba de Barcelona. I de mica en mica em vaig proposar d’establir-me pel meu compte.

 

· Especialitzada en teràpia de la parella, disfuncions sexuals...
Era un sector que no estava atès a nivell de psicologia. Moltes vegades les parelles pensen que els pot anar bé o  malament però no se’ls acut anar a un psicòleg. Ara és cada cop més freqüent, i més quan els rols de parella estan molt poc definits, que es demani ajuda externa per resoldre situacions de conflicte on la parella s’encalla i no és capaç de solucionar.

 

· Com es sinceren les parelles?
La gent troba un espai on poder compartir alguna cosa que potser durant molts anys no han pogut compartir amb ningú. Es parla molt de sexualitat, se’n fa broma però costa que la gent comparteixi una problemàtica en aquest sentit, sobretot el gèner masculí. Aleshores, trobar un espai on puguis entendre, expressar i resoldre aquesta situació és una de les teràpies més agraïdes i relativament senzilles de resoldre.

 

· Potser no és tan fàcil el treball amb els adolescents pel que fa als transtorns alimentaris?
Quan hi ha un nivell de gravetat important i potser hi ha un risc vital moltes vegades cal un tractament integral que requereix hospitalització. En una consulta privada, el que pots fer és un acompanyament, un seguiment, una prevenció de recaigudes o aturar si el problema està en els moments inicials. El treball és més complex perquè no has de lluitar només contra el transtorn sinó contra tota la pressió social que potencia i reforça certes conductes gens saludables. Des de la família i l’escola, quan aconseguim potenciar el sentit crític i l’autoestima més enllà de la imatge corporal són processos més llargs però bonics.

 

· Està normalitzat el fet d’anar a la consulta del psicòleg?
De vegades anar al psicòleg es viu com un fracàs personal. Et diuen: no has estat capaç de resoldre-ho tu això? O tan malament estàs com per anar al psicòleg? Per fer difusió de la teva activitat, has de tenir presència a la xarxa i després ja funciona el boca-orella.

 

· Tens alguna tàctica especial a l’hora de fer teràpia?
Intento fer un bon seguiment entre sessions i un plantejament progressiu d’on estem, on volem arribar i amb quines dificultats ens estem trobant al llarg del camí.

 

· Com atens, d’entrada, una persona que t’arriba angoixada a la teva consulta?
Primer bàsicament és entendre el que li passa, que hi ha un problema i que té una solució. El primer que fem en una teràpia és la psicoeducació, és a dir, que la persona pugui entendre  allò que li està succeint. I a partir d’aquí disposar d’eines per anar revertint  aquesta solució que li genera malestar. Expliques quina és la teràpia, què s’ha de treballar o quines tàctiques s’han d’aplicar.

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Optimista


Un defecte que no pots dominar?
Impacient


Una persona a qui admires?
Els meus fills i les persones solidàries


Quin plat t’agrada més?
Torrada de pa amb tomàquet i pernil


Un llibre?
‘La sombra del viento’ 


Un color
Blau


Un animal?
El cavall


Un grup?
Txarango


Una teràpia ideal?
La que creix els objectius i la qualitat de vida


Un racó idíl·lic?
Les caletes del GR-92


Un comiat?
Fins aviat

Comparteix
M'agrada
Comentaris