Éric Lenoir: “El jardí punk ha de ser transgressor i rebel”

Éric Lenoir, diplomat a la prestigiosa Escola de Jardineria de Breuil (París) va ser el convidat dimecres per l’Institut de Jardineria i Agricultura Les Garberes. El paisatgista defensa la tesi que els jardins i paisatgisme actuals tenen els dies comptats. Aposta per un tipus de jardí que es basa a respectar la naturalesa dels espais en lloc d’imposar-hi res. “El primer pas és no fer res i observar”, exposava Lenoir i, en segon lloc, “reconsiderar el desordre”, deia, referint-se a la vegetació espontània dels entorns.  Aquest canvi de mentalitat és el que proposa en el seu últim llibre, Le grand traité du jardin punk. La inquietud per l’entorn li ve del barri on va néixer. “De petit no entenia per què era tan lleig i no hi havia vincle entre l’home i el paisatge”, referint-se a una zona molt urbanitzada i sense espais verds, i també denuncia el percentatge creixent d’artificialització en els últims 10 anys, entre un 10 i 13% a França.

És per això que va suggerir un seguit de directrius que conformen les característiques ideals de jardí punk: que no sigui car, que sigui fàcil de fer i ràpid, que tingui un manteniment senzill i amb la màxima autonomia, resistent a les agressions, sense perills, i que sigui més bonic que el jardí que hi hagués abans. També ha instat a canviar la definició que es té del jardí: “No és un espai tancat on posem plantes i prou. És un espai que té una funció, ja sigui de passatge, d’hort, de restablir la biodiversitat o tot alhora”. 

Lenoir va exposar una vasta quantitat d’exemples d’arreu de bones pràctiques, en què va destacar el Viver Tres Turons, “espais com aquest podrien ser els salvin la natura com a refugi d’una vegetació que es podria perdre”, va manifestar. I també l’entorn del mateix Institut de Jardineria i Agricultura Les Garberes, organitzador de l’acte, d’on va ressaltar una planta salvatge (una olivarda o Inula viscosa) que pot passar de mala herba a una planta bonica només canviant el punt de vista. Lenoir també va afirmar que “hi ha moltes espècies que se n’alimenten i floreix a la tardor, moltes funcions per a una planta que normalment arrencaríem”.

 
La conferència va transcórrer amb un ambient distès entre el ponent i Carme Farré, també paisatgista i jardinera, que va fer la interpretació simultània. En acabar, el públic assistent va poder fer preguntes que Éric Lenoir va respondre amb entusiasme.