La catedràtica emèrita de Sociologia, Marina Subirats va passar per L'Aula amb la conferència 'De mares a filles. La transmissió de la feminitat'
La catedràtica emèrita de Sociologia de la UAB, que va ser directora de l’Instituto de la Mujer, i va participar com a portaveu a la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona de Beijing el 1995, Marina Subirats, va passar dimecres passat per L’Aula d’Extensió Universitària. La seva conferència De mares a filles. La transmissió de la feminitat, va abordar la relació conflictiva entre mares i filles al llarg de la història, pel seu paper d’agent socialitzador del patriarcat. “Et posen un vestit que t’apreta”, va dir metafòricament Subirats. “Quantes vegades han dit a la nostra generació, ‘a les dones que saben massa no les vol ningú’”, va afegir. “Les nostres mares ens han estimat, però ens mutilaven perquè pensaven que si no érem submises no tindríem un lloc a la societat”, va remarcar. “Ens educaven per ser una dona com cal, subordinada al desig de l’home, per satisfer-los”, va sentenciar.
La ponent no només va posar exemples de la seva generació, que va viure las posguerra i una educació en ple franquisme, sinó que va recordar com en altres cultures fins i tot es lesiona físicament les dones perquè encaixin en un determinat estereotip. “A la Xina hi havia nenes que morien perquè se’ls gangrenaven els peus, perquè els embenaven perquè fossin petits”, va apuntar. Una dona amb peus grans no es casaria i seria expulsada del circuit social, segons la tradició. La mutilació genital femenina com l’ablació del clítoris, encara no ha desaparegut d’algunes cultures tot i ser una violació flagrant dels drets humans. “Per algunes cultures africanes una dona que no s’ha mutilat és impura”, va lamentar Subirats. La mutilació no és només física, sinó que també és psicològica “perquè t’ensenyen que has de ser obedient, i fer el que et toca com a dona”.
Finalment, la ponent va analitzar la situació de la dona avui dia. “Tenim la sensació que les dones d’ara són lliures gràcies a la lluita feminista. Les mares no han transmès aquesta feminitat en el discurs però sí en l’exemple”, va dir. Subirats va lamentar l’impacte de les xarxes socials en les adolescents, perquè “presenten un model de dona jove molt estereotipat”. I va afegir: “la sexualitat ara no és un tabú, sinó que és un capital”. La ponent va criticar la pressió estètica que pateixen les dones, des que són nenes, per encaixar i esdevenir “un objecte de desig dels homes, per obeir els mandats dels homes”. “Hi ha nenes de menys de 10 anys que la seva principal preocupació és fer cada dia la seva rutina d’ ‘skincare’ i aprimar-se. La lluita segueix”, va sentenciar.
