B7R05043_1440x961
Elisabet Galiana,  investigadora física nuclear Quim Pascual
27/01/2023 Actualitat
Elisabet Galiana: "La dels investigadors és una comunitat molt solidària"

Originària d’Alcoi, viu a Castellar des de la pandèmia. És una apassionada de la muntanya i disciplinada a l’hora de treballar. De la vila, li agrada que s’organitzin tants actes culturals i socials: “La gent fa poble”

Cristina Domene

· Quan va ser conscient que volia estudiar física?
A l’institut m’agradaven molt la física i les matemàtiques, m’anaven bé i quan vaig haver de triar carrera vaig decantar-me per la física. També va influir que havia tingut un professor de física molt bo, que transmetia molt bé els coneixements, i que de petita vaig trobar en un llibre de la biblioteca del poble el personatge de Marie Curie i se’m va quedar gravada la seva història. Ha estat sempre el meu referent.

 

· Dins de la carrera de física, opta per la modalitat de nuclear?
Sí, vaig començar per partícules, però finalment vaig tirar cap a la física nuclear. Ens envolta en el nostre dia a dia. Trobem física nuclear en un rellotge atòmic, en els detectors de fum o en l’àmbit mèdic, la ressonància magnètica nuclear, per exemple. Totes les reaccions que passen dins de les estrelles són física nuclear, és una recerca fonamental per saber com s’han creat.

 

· Després del màster en física nuclear que fa a la UB passa a fer una tesi doctoral a la Universitat de Santiago, que presentarà en uns mesos.
El títol és The EnsaRoot framework development on PIGE technique and natural radiation. La primera part la vaig fer a Santiago i la segona, a Lisboa i Alemanya, col·laborant en experiments. Els darrers anys de tesi, a conseqüència de la pandèmia, els estic fent des d’aquí, teletreballant. Es tracta de desenvolupar el programa EnsaRoot obrint línies d’investigació, com la tècnica PIGE, que és molt interessant perquè està basada en la detecció de fotons d’una reacció nuclear, és a dir, de llum a molt altes energies. I aquesta tècnica s’utilitza sobretot per analitzar quadres pictòrics, restes arqueològiques, mostres marines, ossos...

 

· Per exemple?
Un quadre de Da Vinci es va analitzar amb la tècnica PIGE per veure la composició química dels pigments. No són destructives per a la mostra. L’altra part de la tesi és radiació mediambiental. Això generalment es fa servir per mesurar la radiació mediambiental en diferents llocs de la geografia perquè és perillosa per a la salut. Hi ha un nucli, el radó, que s’inhala i és la segona causa de càncer a escala mundial, després del tabac.

 

· Li queden mesos per acabar la tesi, què li agradaria fer després?
Tinc dues possibilitats, o continuar investigant en un postdoctorat, tot i que la vida d’investigació universitària no és fàcil perquè t’has de desplaçar a molts indrets, i potser fins als 40 o 50 anys no tens una plaça fixa en un lloc i jo estic una mica cansada de viatjar. L’altra seria anar cap a la indústria. Aquí a prop, per exemple, està el parc científic Sincrotró ALBA. Tot i això, la meva feina ideal seria en un laboratori i fer reaccions d’altes energies. La fusió nuclear també m’agrada molt.

 

· Ha millorat el món de la investigació en els darrers anys?
S’hi inverteix poc i les condicions són deplorables. És un cúmul. Moltes hores, molta competència si has de publicar. A Espanya es formen molt bons professionals, però després és molt difícil quedar-te. No hi ha places en les recerques i les que es fan, es realitzen amb fons mínims.

 

· I a aquestes dificultats s’afegeix el fet de ser dona?
Jo crec que sí. Des de petita, creixes sense tenir referents, després no estàs ben vista si t’agraden les ciències perquè es considera un camp de xics, a la universitat, tens quatre companyes i tota la resta, homes, i ja quan passes a màsters i tesis, el nombre de dones baixa moltíssim. Socialment se’ns exigeixen moltes altres obligacions. Crec que a poc a poc va canviant, però jo als congressos que he anat, potser érem només un 20% de dones.

 

· Malgrat tot, val la pena.
A mi m’apassiona. Experimentes, toques amb les mans i veus com la física sorgeix i tu estàs allà mesurant, és fascinant. Jo recomano dedicar-se a la ciència perquè és espectacular. És una comunitat molt solidària i no ens jutgem entre nosaltres. He col·laborat en experiments a diferents països com Alemanya o França, i sempre m’he sentit molt valorada.  

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Perseverança
Un defecte que no pots dominar?
Perfeccionista
Un descobriment important?
La teoria de la relativitat
Un personatge?
Marie Curie
Quin plat t’agrada més?
La paella valenciana
Una pel·lícula?
‘Orgull i prejudici’, de Joe Wright
Un llibre?
‘Marina’, de Carlos Ruiz Zafón
Un cantant?
El grup Zoo
Un lloc per fer trekking?
L’Índia
Un viatge pendent?
L’Àfrica o Rússia
Un desig?
Un món més equitatiu 

Comparteix
M'agrada
Comentaris