El menjador: Llardons de km 0

Dies enrere, ens van convidar a dinar a Sant Feliu i els amfitrions van treure per picar les típiques patates xips, formatge... i llardons i morrets fregits. Em va sorprendre, perquè no és habitual: segurament molta gent en compra i en menja, però entre que no sempre surten bons i que no formen part d'una dieta ultrasaludable, no en solem oferir a les visites.
A mi m'agraden: soc dels que pensen que les coses bones engreixen o són pecat, però que una vida sense pecar pot ser molt santa i sana, però és mortalment avorrida. De fet, milito en el grup dels pecadors moderats, convençuts que hi ha un entremig entre la castedat i l'orgia.
Els morrets i llardons resulta que eren d'una empresa castellarenca ubicada al polígon Can Carner. Potser ja la coneixeu, però el Menjador no en tenia notícia, es diu Lainurvi.
Empès per la inqüestionable vocació de servei d'aquesta secció, i convençut que són molts els pecadors que, de tant en tant, es permeten un vici com els llardons o els morrets, vaig visitar les instal·lacions de Lainurvi, seguint la invitació que fan al seu web, i que recomano.
Ens va rebre una de les propietàries, la Núria Vila, que amb la seva germana Laia van fundar l'empresa i la van batejar amb l'acrònim dels seus noms ara fa deu anys, el 2007.
Les dues emprenedores castellarenques vénen de família carnissera i van creure que podia ser negoci fer llardons, un producte típic del nostre país que moltes xarcuteries es fan a casa i, per tant, no té una tradició industrial de qualitat.
Aquest va ser el primer producte de Lainurvi, el llardó, a més del llard, que són inseparables, ja que el llardó no és més que cansalada de porc, sense pell, cuinada amb el seu propi greix. Un cop desfet tot el greix, el llardó restant el premsen amb forma de pa per extreure'n el màxim de llard i deixar-lo ben sec i cruixent, i després l'envasen al buit.
El llard també el comercialitzen per cuinar, tot i que el seu ús a les cases ha caigut molt, i la major part acaba en una fàbrica de pinsos.
Els morrets fregits els fan amb una fórmula i un procés propis, que dura una setmana, des que entra la careta del porc, es neteja, es macera en sal i pebre, es fregeix a trossos en llard, es deixen reposar i finalment es tornen a fregir breument per fer-los 'explotar' i donar-los una textura inflada i molt cruixent, gens embafadora, que els fa addictius.
Més recentment van començar a elaborar també cotnes amb la pell de la cansalada, un producte també totalment natural, tot ho envasen sense cap conservant. En total, processen cada dia 1.500 quilos de producte primera.
Darrerament també fan galtes, peus i costelles de porc confitats amb llard i acabats amb herbes, pebre i vi de l'Empordà, respectivament, envasats al buit a punt per escalfar i consumir.
Els productes d'aquesta casa, que es poden trobar a diverses botigues de Castellar, es distribueixen per tot Catalunya, especialment a pastisseries, bars i restaurants. A poc a poc comencen a vendre's a diverses regions espanyoles, on no coneixen el llardó però sí que és molt popular el morro.
L'objectiu és estabilitzar la producció de llardons, que té dos pics de demanda al voltant del Dijous Gras i ara que s'acosta Sant Joan, per fer les populars coques, i anar ampliant la distribució de cotnes i morrets per fer el vermut, per això comencen a envasar-los en bosses individuals tipus snack.
Una empresa curiosa, integrada per vuit persones (set d'elles dones, repeteixen amb orgull), que elabora uns productes humils però de la màxima qualitat en el seu segment i que cal tenir en compte, ara que s'acosta Sant Joan, si volem fer coques de llardons de quilòmetre 0.