El Menjador: 'Kebab, menjar ràpid i aproximació cultural'

El menjar ràpid ha existit sempre, i a tot arreu, encara que aquí hagi quedat el nom que fan servir els anglosaxons per referir-s'hi, el fast food, que no necessàriament ha de ser sinònim de poca qualitat, malgrat que vagi lligat a les cadenes d'hamburgueses mediocres.
El fast food és antagònic a la manera de menjar d'aquí, que consisteix a entaular-se, cruspir-se dos plats i postres i allargar la sobretaula; això també val si sortim a menjar unes tapes, no triem racions petites per anar més de pressa, sinó per compartir, per tastar i comentar. A altres llocs funcionen diferent, els anglesos al migdia es mengen un sandvitx amb un te i tornen a la feina. I els americans van inventar les cadenes d'hamburgueseries (i de pollastre fregit, i de pizzes) on pots endur-te la comanda sense ni baixar del cotxe.

La versió catalana o ibèrica del menjar ràpid seria l'entrepà; no el pa amb tomàquet, que requereix també temps i menjar-lo en plat. Vull dir l'entrepà com a forma senzilla de fer passar la gana a qualsevol hora i a qualsevol lloc sense haver d'interrompre l'activitat que estiguis fent. L'entrepà dels nens per a l'hora del pati, l'entrepà per anar d'excursió, l'entrepà per esmorzar o dinar a la feina.

Aquest fast food nostrat, a Castellar com a tots els pobles, el trobem a la majoria de bars, però no és el menjar ràpid del qual vull parlar aquí, perquè l'autèntic fast food avui al nostre poble són els kebabs. En dic kebabs per dir-ne d'alguna manera, perquè els dos que hi ha a Castellar són una curiosa barreja de menjar ràpid de l'Orient Mitjà amb el fast food americà amb un toc de pizzeria italiana. Una barreja ben curiosa fruit de la necessitat de presentar una oferta per atraure més públic que si només oferissin döner, dürüm i falàfel.

Abans de res, he de dir que m'agrada el falàfel, croquetes de llegums (cigrons, faves, o les dues coses) que es poden menjar soles o dins d'un pa de pita, i m'agrada també el döner kebab, el pa de pita farcit de carn que s'ha anat rostint donant voltes davant d'un foc, i en el qual també es posen verdures i hortalisses, tot plegat amanit amb salses de iogurt i picant. I els dürüm, el mateix farcit embolicat amb un pa rodó fi i pla.

Em sembla aquesta una alternativa molt vàlida al fast food americà, encara que els kebabs que trobem aquí no siguin exactament com els que trobarem si viatgem al Líban, a Turquia o a Israel. Allà, la carn sol ser de xai, i aquí generalment és de pollastre i/o vedella, i, almenys temps enrere, els blocs de carn que es posen a rostir no semblen tan industrials com els que veiem per aquí. En qualsevol cas, trobo que la qualitat és acceptable tenint en compte el preu, perquè al nostre poble tant el döner com el dürum costen al voltant de quatre euros, van ben farcits de carn i de verdures i són suficients per fer un àpat. Aquests locals, regentats per immigrants d'aquells països, s'han hagut d'adaptar a la demanda, i han adoptat el model fast food. Per exemple, el döner que hem dit que val quatre euros, amb patates fregides i una llauna de beguda (a la publicitat hi posen una coca-cola!) en costa sis. I també preparen pizzes, que no estan pas malament i te les porten a casa. Fins i tot hamburgueses, ofereixen!

Aquest model de menjar ràpid oriental ha tingut més influència a la cuina actual que no ens pensem, mireu si no els entrepans més de moda: molts es fan amb pans lleugers similars al de pita, farcits de carn, amb un toc verd per refrescar, com diuen els xefs moderns, i una salsa amb toc exòtic.

I un darrer apunt: davant l'onada d'islamofòbia i rebuig de determinades cultures que es relacionen, equivocadament, amb el terrorisme que hem patit aquest estiu, em sembla sa acostar-se a aquestes cultures a través del menjar, i els kebabs són el més aproximat que tenim a Castellar.

Tele kebab pizzeria
Aneu-hi: si teniu pressa i ganes
de canviar
Fugiu-ne: si teniu prejudicis
racials