El coltan, el mineral que dessagna el Congo

La Sala d’Actes d’El Mirador va acollir dijous passat la xerrada “Minerals estratègics i la tragèdia de les seves conseqüències”, una conferència que va posar sobre la taula la guerra encoberta al Congo pel coltan, la principal matèria prima per fabricar telèfons mòbils. L’activitat va comptar amb el doctor Just Casas Soriano, professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB i especialista en minerals estratègics, i amb Francesc-Josep Deó, director del documental Projecte mòbil (el viatge), que es va projectar durant la sessió. L’activitat s’emmarca al programa .Punt Re-Mòbil: Cal renovar el telèfon mòbil tan sovint?,  que organitza El Mirador per sensibilitzar la ciutadania sobre les conseqüències de renovar de manera freqüent el telèfon mòbil.

Quant al coltan, els experts convidats van explicar que és present en productes tan habituals - gairebé imprescindibles per al món occidental - com els telèfons mòbils o les videoconsoles, i que per controlar-ne la producció a les mines del Congo, el país africà ha patit diverses cruentes guerres. Segons va assegurar Just Casas, és el conflicte que més morts ha produït “després de la II Guerra Mundial, de fet se la coneix com la Guerra Mundial Africana”.

Pel que fa la seva extracció, les mines estan controlades per màfies i xarxes d’explotació, en constant conflicte. Casas va denunciar que les màfies fan servir a infants per treballar a les mines perquè “no es queixen, obeeixen, són més petits i més àgils, caben en punts on no hi podria arribar un adult”. “No és mà d’obra, és esclavatge. Has d’estar molt desesperat per treballar en una mina de coltan”, va remarcar l’historiador. Jornades de feina ininterrompuda, dormint a un forat minúscul a la mina, perquè cap altre nen et prengui la veta de coltan, “sobreviure per viure”, va lamentar Casas. Segons els experts, el progrés mundial que suposa la revolució tecnològica d’aquests aparells “queda qüestionat perquè està basat en l’explotació” i perquè l’accés a aquest progrés “no es produeix en les mateixes condicions per a tota la humanitat”.