El document posa el focus en l’adaptació al canvi climàtic, l’envelliment de la població, els hàbits saludables i la salut mental
Castellar del Vallès disposa ja d’una nova Diagnosi de Salut, un document que ha estat tractat en el darrer Consell Sociosanitari i que ha de servir de base per orientar les futures polítiques locals de salut pública i comunitària. L’estudi ofereix una anàlisi global de la realitat del municipi, més enllà de l’àmbit estrictament sanitari, incorporant factors que influeixen en la salut de les persones, com l’entorn urbà i ambiental, la situació sociodemogràfica, els estils de vida i hàbits saludables, i l’estat de salut i l’atenció sanitària.
La diagnosi s’ha elaborat a partir de dades quantitatives i geogràfiques procedents de diferents estudis existents, les aportacions de 40 professionals i referents comunitaris i una enquesta adreçada a la població adulta del municipi, que ha recollit 308 respostes. Aquesta metodologia ha permès combinar dades objectives amb la percepció de la ciutadania i dels professionals que treballen sobre el terreny.
El document destaca com una de les fortaleses principals de Castellar del Vallès el seu entorn natural, molt valorat tant per la ciutadania com pels professionals consultats. El document destaca que aquest entorn no només té valor paisatgístic i de lleure, sinó que també contribueix a protegir la població contra la contaminació i els efectes del canvi climàtic. També es posa en valor la dotació de zones verdes urbanes i l’aplicació de criteris de salut en les polítiques urbanístiques, de mobilitat, accessibilitat, renovació de l’arbrat i manteniment de l’espai públic.
En l’àmbit sociodemogràfic, Castellar presenta elements protectors importants, com el nivell de renda, el nivell d’estudis i una xarxa de serveis socioeducatius consolidada. La diagnosi destaca especialment el paper dels Serveis Socials, els serveis educatius, el Casal de Joves, les activitats d’envelliment actiu, els recursos per a la gent gran, el Servei d’Acollida a persones nouvingudes i la cooperació transversal amb el CAP.
El teixit associatiu és un altre dels punts forts identificats per la diagnosi del municipi, amb una àmplia presència d’entitats culturals, esportives, de lleure, de gent gran, de diversitat funcional i de medi ambient, entre d’altres.
REPTES DE FUTUR
La Diagnosi de Salut 2026 alerta de la necessitat de continuar adaptant el municipi als efectes del canvi climàtic. Entre les mesures plantejades hi ha l’increment d’ombres, la reducció de l’efecte illa de calor, la climatització d’equipaments i habitatges i la prevenció contra sequeres, incendis, inundacions o plagues.
L’envelliment de la població és un altre dels desafiaments destacats. La diagnosi apunta que l’augment de persones majors de 65 anys i de situacions de discapacitat o dependència requerirà reforçar les polítiques d’envelliment actiu, prevenir la solitud no desitjada, donar suport a les persones cuidadores i adaptar els serveis d’atenció domiciliària i residencials.
Pel que fa a la infància, l’adolescència i el suport a les famílies, el document subratlla la importància d’acompanyar les famílies al llarg de les diferents etapes de la criança, reforçar l’atenció a infants amb risc social, diversitat funcional o trastorns del desenvolupament, fer més accessibles les activitats de lleure saludable i consolidar la intervenció socioeducativa amb adolescents i joves.
En l’àmbit dels estils de vida, la diagnosi considera que Castellar presenta bons indicadors d’activitat física i una oferta comunitària potent, però assenyala com a reptes l’alimentació, els consums de risc i el descans. Tot i els bons indicadors d’activitat física, la diagnosi alerta de l’augment del consum d’ultraprocessats i de la pèrdua de l’hàbit de cuinar, especialment entre la població jove i de mitjana edat, així com la persistència del tabaquisme, el vapeig entre adolescents i la normalització del consum d’alcohol. També es percep l’impacte de les pantalles en el sedentarisme, l’alimentació, les relacions presencials i el benestar emocional.
En salut mental, la diagnosi posa en valor recursos comunitaris com la psicòloga d’intervenció social, els serveis Psicojove i Psicoinfància, el referent de benestar emocional comunitari, la prescripció social i les accions d’educació emocional adreçades als joves.
Entre els reptes sanitaris, el document assenyala el consum elevat de medicaments: un 51% de la població en pren habitualment i un 18% consumeix psicofàrmacs. També s’apunta a la necessitat de continuar apostant pel model de prescripció social, una aposta diferenciadora que Castellar ha desenvolupat durant anys en col·laboració entre l’Ajuntament i el CAP, com a eina de connexió comunitària, autonomia personal i desmedicalització.
