Castellar té nom de dona

Aquest març, amb l'avinentesa que a principis de mes es va commemorar el Dia Internacional de les Dones, el Centre d’Estudis de Castellar del Vallès - Arxiu d’HistòriaCEC-AH ha preparat 'Un Tomb per la Història' molt especial: "Castellarenques", a càrrec de l'historiador Llorenç Genescà.

Una trentena de persones s'han reunit aquest matí de diumenge als jardins del Palau Tolrà per descobrir, en una ruta de dues hores i mitja, algunes de les dones més emblemàtiques de la vila.

El tomb històric s'ha iniciat precisament en aquest indret per començar coneixent una mica més i millor a Emília Carles Tolrà, matrocinadora del poble i objecte de llegendes negres creades pel patriarcat per menyscabar-la. "El patriarcat és una construcció, un discurs històric que existeix des de fa molt temps i és molt difícil eliminar-lo, però no per això s'ha de deixar intentar fer-ho. Si volem que la societat sigui justa i igualitària hem de fer el que puguem per acabar amb ell, cadascú des de la seva parcel·la", ha opinat Genescà. L'historiador, després que l'encarreguessin des de l'Ajuntament l'itinerari del Camí Lila, va continuar fent recerca sobre dones de Castellar o amb algun lligam amb la vila. En porta més de 200 entrevistes i prop de 500 dones referenciades i estudiades. D'algunes d'elles s'ha parlat en el recorregut d'avui, per exemple, de les llevadores Angelina Carreras i Maria Escalfet (que va ajudar a néixer més de 3.000 infants); Fina Arderius, directora de la guarderia de la Tolrà; les germanes Casajuana, dues de les modistes més reconegudes de Castellar o les monges vetlladores que es van ocupar de l'atenció dels malalts durant 60 anys.

També hi ha hagut temps per parlar de la Guerra Civil i de la dona a la política, explicació que s'ha pogut oferir a la sala de plens de l'antic Ajuntament, al carrer Major. El recorregut s'ha acabat a l'Obra Social Benèfica on s'ha tractat el món de la medicina i de les cures.