Balbina Armengol: "Després de 30 anys, he fet la meva darrera donació de sang "

· Fa més de 20 anys que vius al carrer Sant Iscle.
Sí, per a mi, el més bonic de Castellar, amb vistes al campanar de l’església. 

· Però no ets nascuda a Castellar.
La meva família era de Sabadell, vivíem a la masia Ca n’Armengol, prop del cementiri nou. Jo vaig néixer allà i els meus pares es dedicaven al bestiar i a les terres. Però ens ho van expropiar tot i vam aterrar aquí l’any 2000.

· I com una filla de pagesos acaba estudiant per ser professora d’autoescola? 
Amb 12 anys ja agafava el tractor per anar als camps i ajudar els pares. Tot el que estigués relacionat amb els vehicles i la circulació m’agradava molt. Quan vaig fer els 18 anys em vaig treure el carnet de conduir, em vaig fer parella del que havia estat el meu professor de l’autoescola i em vaig ficar en aquesta feina, perquè estar tancada en una oficina –on havia estat des dels 15– no m’agradava. 

· Aleshores no hi haurien gaires professores d’autoescola.
No, i vaig veure’n de tots colors. L’any 77 vaig començar com a professora de pràctiques, ensenyar la teòrica no m’agradava, i la primera autoescola on vaig estar va ser a Granollers. Tenia un cap molt masclista i havia de fer les coses per nassos, i jo sempre he estat una mica rebel. Un dia em va dir que havia d’anar a sopar i de copes i vaig dir que jo no podia. Em va dir que no tornés l’endemà. Hi vaig anar perquè tenia alumnes que pujaven a examen i no els volia deixar penjats, però després, vaig plegar.

· D’aquí vas anar a una autoescola a Badia on, curiosament, dius que els alumnes et van acabar d’ensenyar a conduir.
Sí, perquè als finals dels 70, hi havia una generació que havien vingut de la Mina, de Barcelona, penseu en un perfil semblant al Vaquilla. Sabien conduir més que jo, però necessitaven el carnet i llavors venien a l’autoescola. Va ser una experiència curiosa i m’ho vaig passar molt bé, aquells anys. D’aquí vaig anar a Barcelona, que em va anar molt bé perquè em va espavilar molt. 

· Els alumnes poden ser molt diferents depenent de la zona
Sí, i tots t’aporten alguna cosa. A Terrassa vaig estar en una autoescola on oferien classes per a persones amb alguna discapacitat, amb cotxes adaptats. Els havia d’anar a buscar a casa. Això em va obligar a aprendre a conduir sense fer servir els peus, em va costar, però va ser molt enriquidor.

· Com era treballar en un món majoritàriament d’homes?
Jo he gaudit sempre molt de la meva feina i m’hi he trobat gent maquíssima, però sí que he viscut situacions masclistes. Per exemple, alumnat que no volia fer les pràctiques amb mi, per ser dona i jove. O, a finals dels 70, quan em vaig treure el carnet de camió, vaig haver d’anar a Barcelona a fer el psicotècnic i a la prova em van separar de tots els homes. Em van posar a part. Me’l vaig treure, de fet, me’ls vaig treure tots, també el d’autocar, i he estat professora de camions i autocars, també. No és el mateix, en un examen, anar en un cotxe, que pots controlar el volant, que en un camió, que tens l’alumne i el volant a l’altra banda. 

· A banda de professora, mare i pagesa has estat més de 30 anys donant sang.
Jo he tingut tres fills, i la segona va patir un càncer amb dos anys, un tumor hepàtic, i va morir mig any després. En aquest impàs va necessitar moltes transfusions i jo frisava per donar-li, però no podia perquè no era del meu grup i perquè jo d’adolescent havia tingut hepatitis. Amb el temps un patòleg em va dir que ja podia donar sang.  Em vaig conscienciar que les donacions de sang eren molt necessàries i a més tinc un grup poc habitual, l’A negatiu (A-). 

· Has fet prop de 100 donacions. La de la setmana passada, però, va ser molt especial.
L’IE Sant Esteve va organitzar una campanya, juntament amb el Banc de Sang. Els meus nets petitons en són alumnes i m’ho van dir. Va ser molt emotiva perquè  després de 30 anys, he fet la meva darrera donació de sang. A l’abril faig els 70 i a partir d’aquesta edat, ja no pots donar. Animo tothom a fer-ho, perquè no costa res i hi ha molta mancança. Com a molt, perds mitja hora. A més, et tracten genial, et fan una analítica i estàs molt controlat. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Lluitadora
Un defecte que no pots dominar?
Independent
Una persona que admires?
El meu marit
Quin plat t’agrada més?
Qualsevol amb peix: paella, suquet...
Una sèrie?
M’agradaden molt tipus CSI 
Un músic?
André Rieu
Un llibre?
‘Últims dies a Berlín’ de P. Sánchez-Garnica
Un racó de Castellar?
El carrer Sant Iscle
Un viatge pendent?
Veure les aurores boreals
Un desig?
Viure uns quants anys més amb salut
Un comiat?
Fins aviat