Arrenca el quart mandat d’Ignasi Giménez a l'alcaldia

Ignasi Giménez serà l’alcalde de Castellar del Vallès per quart mandat consecutiu, el tercer amb majoria absoluta. De fet, en el seu parlament, el propi Giménez va subratllar que, aquesta vegada, “amb més suports que mai, en la curta i atzarosa història de la nostra democràcia local, que enguany compleix 40 anys”. El seu grup municipals tindrà 12 representants -11 marca la majoria absoluta del ple- i estaran acompanyats dels cinc d’ERC liderats per Rafa Homet –en tenia 4 el mandat passat-, dels dos de Junts per Castellar –hereva dels dos regidors amb què comptava el PDeCAT i que tindrà en Pau Castellví el seu portaveu- i les novetats de la CUP i Ciutadans, forces que han aconseguit entrar amb els seus caps de llista respectius Marga Oncins i Matías de la Guardia. L’acte de constitució del ple i investidura de l’alcalde va tenir lloc dissabte al migdia als Jardins del Palau Tolrà davant la presència unes 300 persones en un matí de força sol i calor.

^{Ignasi Giménez pren possessió del bastó d'alcalde per quarta vegada. Q. Pascual}

Un cop investit alcalde gràcies als 12 vots del seu grup, Ignasi Giménez va vertebrar el discurs en tres eixos: posar Castellar al centre de la política local i estendre la mà a la col·laboració dels grups de l’oposició –“el que importa és Castellar, per això ens han escollit”-; treballar per un poble obert, plural i divers amb mirada inclusiva –“abandonem el frontisme, els cordons sanitaris, les línies vermelles...”, va dir en referència a la situació política catalana-; finalment, i com a principal novetat, va plantejar tota una bateria de propostes que s’englobin dins d’un pacte entre generacions contra el canvi climàtic –“cal que Castellar esdevingui un referent de la sostenibilitat al nostre país, en una vila verda”-.

Sobre aquesta darrera qüestió, l’alcalde va dir que cal trencar amb “el consumisme depredador” per deixar a les properes generacions un “Castellar millor que el que ens vam trobar nosaltres”. Per fer-ho realitat va demanar explícitament la implicació de la gent jove, prenent l’exemple de l’activista sueca Greta Thunberg, que amb 16 anys ja és un referent mundial de la lluita contra el canvi climàtic. Els reptes mediambientalistes d’aquest mandat seran, segons va dir, “incrementar els percentatges de reciclatge, començant per la modificació del sistema de recollida, que tothom vagi a peu o amb bicicleta pel centre urbà, implantar energies renovables a les instal·lacions municipals, convertir-nos en una porta d’entrada al parc Natural i obrir-nos novament al riu Ripoll”.

El discurs de l’alcalde també va voler tenir una pinzellada històrica i, a la vegada, mostrar el tarannà feminista de la seva agenda de govern recordant la figura d’Emília Carles Tolrà, “una dona que va contribuir decisivament al poble que tenim avançant-se al seu temps en la millora de les condicions de vida i laborals dels treballadors i treballadores de la Tolrà”. “Apel·lo a la seva empremta per convocar-nos a totes i tots ara a una nova gran transformació”.

^{Els jardins del Palau Tolrà han tornat a acollir el ple de constitució. Q. Pascual}

Tampoc va oblidar citar segurament un parell de temes que marcaran l’agenda política de la vila: la creació d’una piscina descoberta -“adequada a les necessitats d’un municipi de 24.000 habitants i a preus populars”- i desencallar l’enllaç directe a l’autopista aquest mandat “d’una vegada per totes”.

El líder de l’oposició serà Rafa Homet qui amb cinc regidors ha aconseguit consolidar ERC al consistori quan fa dos mandats havien perdut la representació municipal. En aquest cas, Homet va recordar que el resultat de les passades eleccions li havien atorgat a ERC “la representació més gran obtinguda mai en aquest consistori des de les eleccions que van dur la República el 1931”. El portaveu d’ERC es va mostrar orgullós de representar a Castellar “uns ideals  pels quals hi ha gent a la presó”. “Avui, que es constitueix l’Ajuntament de Castellar i la resta d’ajuntaments de Catalunya, hem de reivindicar un cop més que no és un moment normal, que tenim presos polítics per proposar exactament el mateix que proposem nosaltres: que la República és la millor forma de govern i que els conflictes polítics es resolen votant. Avui són ells, demà podem ser nosaltres”. Sobre el procés, Homet també va dir que “malgrat les trampes, malgrat la repressió, no defallirem. Buscarem incansablement l’acord, el pacte, el consens i el diàleg, fins i tot quan al davant no hi ha ningú amb ganes d’escoltar”.

Sobre Castellar, Homet va subratllar la importància dels reptes que s’acosten els propers anys, “reptes que no es resoldran discutint sobre quina administració és la competent per a resoldre-ho sinó aplicant polítiques i accions valentes, i aquí ens hi trobareu sempre”. El portaveu republicà va citar la millora de la qualitat de vida de les persones, el foment de la cultura, l’esport i la inclusió social i educatiu,  “un segon institut escola i una nova gran piscina descoberta són necessaris i urgents”. També va apostar per una transformació del Ripoll, “és una gran oportunitat, no una barrera”. Finalment, i després de citar Jordi Cuixart al judici del procés, Homet va culminar amb les paraules d’Oriol Junqueras al tribunal que l’ha jutjat al Suprem: “Serem forts perquè ningú ens derroti. Serem nobles perquè ningú ens humiliï. Serem humils perquè ningú ens ofengui i seguirem sent nosaltres perquè ningú ens oblidi”. “I nosaltres cinc, humilment, hi afegim: ens hi deixarem la pell”, va reblar Homet.

^{Dos moments del discurs d'investidura de Giménez amb el nou consistori en ple. Q. Pascual}

L’impacte del darrer dia del judici del procés va estar molt present en la majoria d’intervencions, com també es va fer evident en el primer discurs ja com a portaveu de Junts per Castellar, Pau Castellví: “No podem oblidar que hi ha sigles còmplices de la repressió que estan fent patir presó i exili a bones persones i a les seves famílies”. Castellví es va posar com a repte per aquest mandat “traslladar l’al·legat  dels presos, com la desobediència, també al nostre poble”. Malgrat tot, segons va dir, no s’ha de caure en “l’espiral de la crispació” i, per això, es va mostrar a favor de fer “una oposició constructiva i de mà estesa”: “Els temps que venen són molt complicats: o s’afluixa a nivell de país i de poble, i esperem que la base [independentista] s’eixampli, o intentem que no es continuïn vulnerant els drets i llibertats ciutadanes amb noves mobilitzacions contundents”. En aquest sentit, va dir que serà necessari que “els que estan al capdavant de l’Ajuntament ho demostrin amb fets i no només amb paraules”.

Marga Oncins, la primera representant municipal de la CUP a l’Ajuntament de Castellar, va marcar les línies mestres d’aquesta força política que s’estrena a la política local. “Els resultats electorals ens situen amb 4 anys més de majoria absoluta i ben poca cosa es pot fer. Però la CUP no es quedarà quieta. No ens conformem. Ens posarem a treballar amb un peu a dins l’Ajuntament però molts més als carrers”, va dir Oncins, qui va vertebrar el seu discurs confrontant eixos ideològics i polítics: “portarem participació allà on hi ha silenci, diversitat allà on hi ha homogeneïtat, transparència allà on hi ha opacitat i feminisme allà on hi ha patriarcat”. Al discurs d’Oncins tampoc van faltar contundents referències a la situació nacional: “Treballarem per l’alliberament nacional i el camí  cap a la república catalana”, va apuntar tot afegint que també caldrà “l’embat al règim del 78 instal·lat al nostre municipi”. “Ens instal·larem en la desobediència allà on hi ha acatament”, va culminar.

El punt de certa crispació justament el va donar Matías de la Guardia, el representant de Ciutadans que, com en el cas de la CUP, ha aconseguit per primera vegada representació al ple castellarenc. Entre les escridassades d’una part dels assistents al ple va plantejar al secretari municipal “una qüestió d’ordre” perquè va considerar irregular la forma amb la qual van prometre el seu càrrec els regidors i regidores independentistes. Segons va subratllar De la Guardia, “no s’ha produït un acatament explícit i incondicionat a la Constitució”. En aquest sentit, l’alcalde li va replicar que existeix jurisprudència al respecte i que d’una manera o una altre totes i tots havien promès el seu càrrec de forma legal. Abans del petit incident que es va produir amb la petició de De la Guardia, el representant de Ciutadans va dir que desenvoluparia una oposició “responsable, amb idees que segurament encara no han estat plantejades al ple i amb un to de cordialitat”.

Diverses formes de prometre el càrrec

Les maneres de prometre el càrrec de regidora o regidor van ser força diverses i cada grup ho va fer seguint un patró similar. Els representants de Som de Castellar-PSC van prometre “amb fidelitat a la meva consciència i al poble de Castellar”, els d’ERC van triar la fórmula de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) manifestant el seu “ferm compromís amb els valors de la República catalana” i per la construcció “d’una Catalunya políticament lliure”. Els representants de Junts per Castellar també van fer una adaptació de la proposta de l’AMI –un discurs avalat jurídicament per evitar impugnacions- mentre Marga Oncins (CUP) es va declarar “únicament sotmesa a la voluntat popular” i disposada a treballar “per la independència dels països catalans”. L’obertament constitucionalista Matías de la Guardia va prometre assumir la responsabilitat de regidor pel poble de Castellar i en defensa de la Constitució. De totes les promeses i juraments la més personal segurament va ser la del regidor d’ERC, Josep Maria Calaf, qui va prometre continuar treballant per una república Catalana radicalment democràtica. “Si ho aconseguim farem els ciutadans més feliços (...). Si no ho aconseguim, almenys ho haurem intentat fins als límits del pacifisme”, va dir.

El ple, com és perceptiu legalment, va arrencar constituint la mesa d’edat que va estar conformada per Pepe González (el regidor més veterà, de Som de Catellar-PSC) i Pau Catellví (Junts per Castellar, el més jove). González va recordar que el passat abril s’havien commemorat els 40 anys d’Ajuntaments democràtics. “Serà l’onzena vegada que repetim el ritual iniciat un 19 d’abril de 1979. Estem orgullosos de la nostra vila”, va dir el regidor més gran –qui, en to de broma, va recordar que el mandat passat també va exercir aquest paper sense que s’hagi donat cap relleu-.

^{Unes 300 persones van assistir al primer ple del mandat municipal. Q. Pascual}

Recupera aquí sota l'àudio íntegre del ple de constitució d'aquest mandat: