S'aproven uns comptes municipals a l’espera dels romanents

Els 24 milions dels pressupostos municipals de 2021 van ser aprovats amb l’únic vot favorable de l’equip de govern, que compta amb majoria absoluta. Uns comptes que aposten “per l’austeritat i la congelació de la pressió fiscal”, segons els va descriure la regidora d’Economia, Yolanda Rivera. Tant el govern com l’oposició van fer esment diverses vegades a la sessió que en aquells moments estava tenint lloc al Congrés dels Diptutats i on es va aprovar finalment suspendre el límits de despesa que tenen obligat complir els consistoris. Aquest fet permetrà afegir als comptes municipals aprovats més de 4 milions d’euros en concepte dels romanents disponibles.  

Rivera va apuntar que el pressupost ja compta amb un milió d’euros en el capítol d’inversions al qual es preveu destinar el que s’alliberi dels romanents que es dedicaran en una part important (més de 2 milions) a les obres d’ampliació del Sant Esteve que ha esdevingut institut-escola, diners que avançarà l’Ajuntament però que la Generalitat haurà de retornar a través d’un conveni, tal i com ja es va fer en les obres d’ampliació del CAP.

Rafa Homet, portaveu d’ERC, va argumentar el vot contrari del seu grup, “més enllà de la bona gestió del deute que s’ha portat a terme”.  D’entrada, va dir que el pressupost “no és real” perquè no incorpora els diners dels romanents i que en el ple d’octubre es podrien haver aprovat les ordenances i haver deixat per més endavant l’aprovació del pressupost, “ja amb els comptes ajustats”. Homet va mostrar la seva preocupació perquè el seu grup considera els pressupostos “continuistes des del 2017, però estem enmig d’una crisi per la pandèmia i d’una emergència sanitària i això no es nota”. Al seu parer, entre d’altres exemples, va citar mancances pressupostàries en sectors molt afectats per la pandèmia com la gent gran, la gent jove i el món de la cultura. 

Per part de Junts per Castellar, Pau Castellví, va defensar la necessitat de millorar els diners que es destinen a manteniment d’equipaments i via pública. “Tenim alguns espais al poble que fan pena, per no parlar de les urbanitzacions o l’entrada a Sant Feliu”, va detallar. També va recordar que cal fer realitat la creació de 100 noves places d’aparcament, que es fan necessaris més recursos per als boscos que envolten Castellar, i fer una veritable política d’habitatge amb els romanents que arribaran. Castellví sí va destacar positivament que es congeli la pressió fiscal.

Marga Oncins (CUP) va coincidir amb el portaveu d’ERC en qualificar els comptes de l’equip de govern de continuistes, un fet, per ella, “irresponsable, quan estem davant d’una crisi inèdita”. “Sabem que no es poden fer miracles però amb més i nnovació podríem fer front a la pandèmia de millor manera”, va dir. Per part de C’s, grup que es va abstenir, Matías de la Guardia va reiterar que el seu grup, “en aquest context atípic que estem vivint, vol tenir mà estesa” i va celebrar la congelació d’impostos “després d’anys de pujades”. Segons De la Guardia, tot i trobar a faltar algun projecte de futur amb “ambició emocional”, els pressupostos semblen “ajustats a la situació actual de pandèmia”. 

La regidora d’Economia va manifestar el seu disgust per no aconseguir el vot positiu de cap grup de l’oposició i els hi va recordar que “els pressupostos recullen bona part de les 50 mesures consensuades pel pla de reconstrucció per la pandèmia”. L’alcalde Ignasi Giménez també va intervenir per subratllar que gràcies a la “molt bona gestió econòmica de l’Ajuntament en els darrers 13 anys, el consistori està en condicions de donar respostes ràpides a la greu situació que s’està vivint”. Giménez va insistir que el deute que té ara mateix l’Ajuntament és “gairebé anecdòtic quan fa 13 anys estava per sobre del 100% del propi pressupost. Això ens permet tenir múscul financer però cal mantenir el principi de prudència”.

Tomben les mocions de C’s
El ple va debatre també dues mocions presentades pel regidor de C’s: una per donar l’opció als pares de demanar la jornada contínua en els centres educatius escolars i una segona per garantir la conciliació de les famílies amb menors d’edat escolar en circumstàncies excepcionals relacionades amb l’emergència sanitària de la COVID-19. En els dos casos, van ser tombades. Posteriorment al ple, Matías de la Guardia va explicar que en la Junta de portaveus prèvia, la regidora de la CUP, Marga Oncins, havia posat en dubte la validesa de les mocions en ser presentades en llengua castellana, finalment autoritzades pel secretari municipal. “Crec que es van voler intentar vulnerar els meus drets lingüístics i lamento que l’alcalde no reprovés aquesta actitud”, va fer públic el regidor en un comunicat.

Mocío de suport a l'exalcalde Corominas
Finalment el ple va aprovar una moció sobrevinguda amb el ‘sí’ de tots els grups excepte C’s que donava suport a l’exalcalde Lluís Corominas condemnat per la justícia a 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa com a membre de la Mesa del Parlament el setembre de 2017. La moció, a banda de donar escalf a Corominas, denunciava que, "una vegada més, que els membres de la mesa de la onzena legislatura hagin tingut un tractament desigual pel que fa al seu accés a la Justícia". És incomprensible que la llavors presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, hagi estat jutjada pel Tribunal Suprem espanyol i sentenciada per haver defensat la llibertat d’expressió i la iniciativa política de diputats electes en seu parlamentària, com la resta de components que han estat jutjats  en el TSJC. La disparitat de criteris i sentències causa perplexitat entre la ciutadania i mereix el rebuig d’aquest Ajuntament", apuntava l'escrit aprovat.

D'altra banda, també es va llegir una declaració consensuada per tots els grups municipals de rebuig als episodis d’assetjament masclista viscuts a l’institut Castellar. La declaració establia el compromís de crear al Web municipal un “Punt lila” virtual, obert a la ciutadania, per recollir suggeriments i informacions  sobre possibles casos d’assetjament als centres educatius. També es proposa la creació d’un grup de seguiment, amb caràcter permanent, entre l’Ajuntament i els centres educatius del municipi, per analitzar i fer propostes en relació als possibles assetjaments o comportaments inadequats.