Antoni Alberola Viñas: Cosir, poden cosir molts; però tallar només ho pots fer tu"

· La sastreria es va ubicar en un edifici que els va llogar Josep Maria Carles-Tolrà. Com recorda aquells temps? 
Em van dir que estigués al costat de les noies del taller. Si una americana o un abric s’han fet bé, té moltes embastes. Em deien que els ajudés a treure les embastes, i així vaig començar.

· A la sastreria hi havia aparador?
Pràcticament no en teníem. Vam arribar a tenir alguna coseta. Fèiem servir el finestral de la façana del carrer del Centre i hi vam posar dos maniquins.

· A la sastreria es feien més vestits per a homes que per a dones?
Quan es va acabar la guerra, les dones es casaven generalment amb un vestit jaqueta amb faldilla, de la qual s’encarregava la pantalonera. Però bàsicament fèiem peces d’etiqueta per a home.

· Un didal no es pot donar a ningú?
És clar, perquè tothom té la seva mida. Abans deien que agulla i fil en trobaràs a tot arreu, però didal, no. Has de tenir el teu. Els didals de sastre són oberts per la punta perquè s’estreny des del costat, on hi ha uns clotets. La forma de cosir del sastre és molt diferent de la tècnica de la modista. 

·Recorda el primer vestit que va fer?
Quan tenia disset anys, el germà del pintor Alfons Gubern, el Feliu, necessitava un vestit per a un dia determinat. El meu pare s’havia posat malalt i ell va venir a emprovar-se el vestit. Li vaig dir que feia més d’un any que tallava  vestits per a amics i familiars i que havia de fer-li  la prova jo perquè si no no el tindríem  a punt. La va fer i se’n va anar.  Aleshores, amb una aprenenta li vaig enviar el vestit a casa seva. El dia que la seva senyora va venir a pagar ens va felicitar perquè estava impecable.

· Quin és el darrer vestit que ha fet?
Ara tinc 90 anys, però quan estava recentment jubilat vaig tallar el vestit de casament al meu fill. I el va cosir un matrimoni  de costurers de la botiga Santa Eulàlia de Barcelona. També vaig fer un vestit per a Cristòbal Gázquez, que era fiscal. Em va dir: Oi que encara tens dues mans? Com que havia fet vestits per a tota la família, que era propietària de la torre Montlleó, em va demanar que li fes a ell. Li vaig fer un vestit per a ell i una peça d’abric per al seu germà Josep.

· Amb quina antelació havia de venir el client per tenir el vestit a punt?
Un mes abans.  Com que teníem prou fama a la comarca, potser dos mesos abans havíem posat un rètol perquè no donàvem l’abast i no podíem acceptar més encàrrecs. Cosir, poden cosir molts; però tallar només ho pots fer tu, i només tens dues mans.

· El client havia de venir diverses vegades a fer proves?
El meu pare va arribar a Barcelona amb setze anys sabent ja com cosir una americana. Ell era de la Marina Alta i va preguntar a València on podia aprendre un sistema millor i li van dir que a Barcelona.  L’aleshores considerat millor sastre de Barcelona, un tal Morera, li va  ensenyar a utilitzar el sistema de tall Climax. No era un sistema qualsevol, ja que permet fer un vestit només prenent les mides. Es feia una sola prova. 

· En què es diferenciava aquest sistema de tall respecte a altres?
Que pren sis mides més, totes partint de sota l’aixella. D’aquesta manera, es pot fer el vestit gairebé sense emprovar. Un dia vam rebre una trucada d’Andreu Costafreda, fundador de Panrico, que necessitava dos vestits per anar a Nova York. Com que ja en teníem les mides preses, els hi vam poder fer. Una vegada també vam fer un vestit per a un empresari suís que s’allotjava a la Fonda del carrer Major que havia vingut a la Tolrà.

· Quines qualitats ha de tenir un bon sastre?
Ser honest, treballador, bona persona i estar disponible. Al meu pare la botiga Dique Flotante el va venir a buscar a casa perquè fos el primer tallador. No hi va anar perquè, gràcies a la gent de Castellar, havíem pogut viure tota la família. El meu pare feia els seus càlculs i ja sabia que no havia de cobrar més que un sastre bo de Sabadell o de Terrassa.  

11 respostes

Un tret principal del seu caràcter?
Soc molt nerviós
Un defecte que no pugui dominar?
Em costa dominar el caràcter
Una persona que admiri?
El meu pare, Antoni Alberola Ribes
Què ha de tenir un bon vestit?
Equilibri i que estigui ben aplomat
Un dissenyador?
No en tinc cap de preferit
Un músic?
Conrad Saló i La Principal de la Bisbal
Un color
Vermell i verd
Una pel·lícula?
Qualsevol de Fred Astaire i Ginger Rogers
Un programa de TV?
‘Saber y ganar’
Un racó de Castellar?
El racó de Cal Valdo
Un record de Castellar?
El Cor Clavé al Califòrnia el 1952