WhatsApp Image 2021 10 15 at 14.42.03 3 1024x683_950x634
Angèlica Delgado, estudiant de magisteri i cantant del grup Lòxias Quim Pascual
06/05/2022 Actualitat
Angèlica Delgado: "La música em fa treure emocions que no soc capaç d’expressar"

Recorda amb afecte la seva etapa a l’esplai Sargantana, on va trobar amics que encara l’acompanyen, i va descobrir la seva vocació d’educadora. És una enamorada de la música, faceta que explora i gaudeix amb el grup Lòxias.

Rocío Gómez

· Quan vas venir a viure a Castellar del Vallès?
Vaig néixer a Terrassa i vaig viure una temporada a Sabadell. Quan tenia set o vuit anys vam venir a Castellar del Vallès. Recordo que l’arribada aquí va ser molt tranquil·la, no hi tenia amics. Els pares van intentar que m’arrelés al poble i és per això que vaig començar a fer teatre a l’Esbart Teatral, i després em van apuntar a l’esplai Sargantana. 

 

· L’esplai Sargantana ha estat molt important per a tu. Per què?
L’esplai és per a mi la “no educació”, tot allò que vaig aprendre fora de l’escola, vaig posar els valors en pràctica. Vaig començar a treballar-me a mi mateixa amb gent amb qui tenia afinitats similars. Vaig aprendre a desaprendre.


· Què has desaprès o après?
Aprenem de la família i de l’escola, i comencem a desprendre quan comencem a tenir una mica de consciència de si allò que hem aprés ens està bé, si és així com volem ser. En el meu cas, per exemple, he après que no depilar-me, jugar i suar, està bé, perquè no he d’agradar ningú i puc gaudir com tothom. També que cal anar més enllà, pensar què puc millorar i ser crítica, no quedar-te en la superfície. Que la teva paraula és el més important perquè al final has de fer cas de tu mateix. I que els amics són essencials, perquè són qui t’aixeca i t’acompanya. 

 

· Estàs estudiant el grau de Magisteri. Ho posaràs en pràctica quan siguis professora?
I tant! Això espero. Llibertat de càtedra! Estudio educació primària en anglès a la UAB, soc al tercer any. Cadascú és una persona amb les seves identitats i les seves pedagogies. M’agradaria treballar no només per fer una educació convencional, sinó per donar recursos als infants, una educació integral per al seu desenvolupament personal, emocional, espiritual... La meva intenció és continuar estudiant per especialitzar-me en pedagogies que permetin tot això.

 

· Abans d’entrar a la universitat, et vas prendre un any sabàtic a Amsterdam. Què en recordes?
Vaig anar-hi a fer d’au-pair de dues nenes, per perfeccionar el meu nivell d’anglès... O això vaig dir als pares! Allà vaig aprendre que no ho pots controlar tot, i justament soc una persona a qui li agrada tenir tot sota control. Vaig aprendre a fluir. En referència a la manera d’educar, em vaig adonar que eren molt independents, i que el rol de cuidadora o d’educadora consisteix a acompanyar, a donar un cop de mà, però donant llibertat als infants i no dient-los tot allò que han de fer.

 

· Et consideres feminista “però no des de la ràbia”. Què significa?
M’agrada dir que soc feminista en construcció. Tots tenim molta misogínia interioritzada i no ens n’adonem. Per exemple, a classe, si parla un noi, tothom l’escolta i para atenció. En canvi, si parla una noia de seguida s’escolten sorolls o murmuris de fons. Això em fa molta ràbia, però potser fins i tot jo també ho he fet alguna vegada. M’agrada anar aprenent, qüestionar-me aquestes actituds. Tractem molta gent que no s’ha revisat i hem normalitzat moltes coses. Està bé agafar la ràbia com a motor per poder transformar, però no actuar des de la ràbia constantment. 

 

· Qui era l’Antonio?
Era el meu besavi, un home que va viure la guerra civil. Va ser maqui. Gràcies a ell vaig aprendre molt sobre la guerra, de les seves conseqüències per a una família. La memòria històrica s’està perdent i em considero molt afortunada d’haver pogut compartir vivències amb ell.

 

· I amb la música, amb Lòxias, connectes amb la teva essència. Què representa per a tu?
Amb el guitarrista de Lòxias ens vam conèixer a l’Artcàdia, i després es van anar sumant la resta de membres del grup. Hem viscut moments meravellosos, com quan vam cantar amb Judit Neddermann al FemFestival. És un grup que ha anat creixent a poc a poc. El primer concert va ser a l’Assemblea Llibertària a Cal Gorina. La música em fa treure emocions i sensacions que no soc capaç d’expressar. M’agrada cantar, em fa sentir bé, ho gaudeixo i estic contenta de poder-ho viure.  

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Resiliència 
Un defecte que no pots dominar?
Soc autoexigent 
Una persona que admires?
La Rosalía, com a artista 
Quin plat t’agrada més?
El ‘pisto’ 
Un grup de música?
Maro
Un llibre?
‘El castillo de cristal’, de Jeannette Walls
Una sèrie?
‘Brooklyn Nine-Nine’
Una ciutat?
Amsterdam
Un viatge que vulguis fer?
Dublín
Un racó de Castellar?
El parc de Canyelles
Un somni?
Cantar amb Sílvia Pérez Cruz

Comparteix
M'agrada
Comentaris