L’abraçada de la CuCo tot i la pluja

El personatge del Nadal de Castellar, la CuCo, només va poder repartir abaraçades dos dies en lloc dels tres previstos a causa de la pluja que va caure durant tot el dia  el 20 de desembre. Tot i així, amb el poder de les abraçades, la màgia i l’empatia es va tornar a omplir Castellar, recordant-nos  just abans de les festes de Nadal que estimar-nos tal com som és la clau de la felicitat compartida. 

La CuCo i les seves Llumenetes -que també estaran presents a la cavacada de Reis del 5 de gener amb una carrossa pròpia-  van desplegar el poder de les abraçades aquesta vegada amb l’estrena de la seva pròpia cançó  composada per Àlex Murillo, que feia així:  “La CuCo s’encén com un foc dins la nit, i canta una veu des del seu cor petit.
Si tu sents tristor, ella et vindrà a buscar, amb un sol gest ella et farà somiar. Soc la CuCo, la cura cors,i t’abraço fort!”. En un final com de musical, la CuCo no es deixava ningú per repartir abraçades, als avis, a les mares i als pares i va dir a tothom que l’escoltava que “la vostra llum per a mi ho és tot”. 

L’actuació  de la CuCo i les seves Llumenetes va ser seguida per molts infants que seguien l’activitat des dels Jardins del Palau Tolrà asseguts tot i el fred de la vesprada dels dies de la representació del muntatge. Després de l’espectacle, alguns dels nens i nenes no van dubtar de fer-se fotos amb la CuCo.  

Encara que només hi ha hagut dues ocasions aquest any per veure la CuCo, el seu missatge és ben clar:  la certesa que la màgia del Nadal neix, sobretot, de compartir, cuidar-nos i fer brillar la llum que cadascú porta dins. La CuCo va deixar emprenta a tots els que la seguien durant aquests dos dies als Jardins del Palau Tolrà amb la seva cançó, la tornada de la qual serà taral·lejada per moltes famílies de Castellar del Vallès .