Imma Solà, pintora_617x412
Imma Solà, pintora - Cedida
09/06/2017 Entrevista
"Amb l'Alfons Gubern pintàvem molt el bodegó"
Ha dibuixat i pintat tota la vida. El do que ja de petita l'acompanyava encara la fa entusiasmar davant d'una cara, unes flors, un paisatge.
Marina Antúnez
· Quan vas tenir interès en la pintura i el dibuix?
De petita, ja tenia bastanta inclinació pel dibuix, feia còpies de contes i els pintava després. Ho feia molt sovint. Fins i tot, quan anava a escola, dibuixava cares, nines de perfil i de front, etc. Hi tenia una inclinació innata.

· Ets una pintora vocacional, doncs?
Suposo! A part de dibuixar i pintar cares, també m'agrada el paisatge i les flors. I també m'agrada molt escriure. De fet, tot el referent a l'art. M'hauria agradat aprendre a tocar el piano, també, per haver tocat totes les arts, però no s'arriba a tot!

· On vas formar-te?
Vaig anar a estudiar a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell. I, d'aquesta manera, el que era una afició es va convertir en una carrera de 4 anys. A l'últim curs em vaig especialitzar en ceràmica, perquè em deien que hi tenia bona mà, però a mi el que més em tirava és el dibuix i la pintura.

· Quins professors vas tenir?
Recordo molt l'Alfons Gubern (Castellar del Vallès) i el Miquel Ribera (Sabadell). En Ribera em va iniciar en el dibuix al natural, els alumnes ens dibuixàvem els uns als altres. I amb en Gubern pintàvem molt el bodegó, amb el que s'aprèn molt. Em fa gràcia veure el que feia abans i el què faig ara.

· Vas deixar alguna cosa per aprendre?
És clar! Un pintor mai no deixa d'aprendre. El que més em raca és no haver participat de les sortides que l'Alfons Gubern feia per anar a pintar, perquè a mi m'agrada molt pintar a l'aire lliure i m'hauria agradat acompanyar-lo. És d'aquelles coses que canviaria si pogués tornar enrere.

· Vas convertir el dibuix i la pintura en professió?
A mitges. Vaig obrir una botiga de ceràmica, esmalts i decoració, des del 1974 al 1988, a la carretera de Sabadell. Compaginava les vendes amb la creació d'esmalts sobre metall. Tenia un forn i feia encàrrecs. També feia retrats per gent que m'ho demanava. Jo posava retrats a l'aparador, els clients els veien i em feien encàrrecs .El meu pare també m'ajudava despatxant, quan jo estava ocupada pintant.

· I també feies classes, oi?
Sí, impartia classes de dibuix i pintura per a nens, i per algun adult, també. Primer, a Castellar, i després també vaig ensenyar a l'escola de pintura i ceràmica Arrel, a Sabadell. També feia alguna classe de ceràmica.

· Com definiries la teva pintura?
Faig figuratiu. És realista i jo sóc perfeccionista. Segueixo al peu de la lletra allò que Gubern em va ensenyar: "darrere una bona pintura sempre hi ha un bon dibuix". Potser hauria de deixar-me anar més, fer més "xip-xap"! Últimament, estic tendint una mica cap a l'impressionisme, però ves a saber si aniré cap aquí o no. En tot cas, les meves pintures i dibuixos són coloristes.

· Aquest cap de setmana, veurem alguns dibuixos teus a l'Arxiu Municipal...
Sí, en motiu del Dia Internacional dels Arxius, podreu veure dibuixos fets a llapis de colors, amb imatges del campanar, el Palau Tolrà, la plaça Major com era abans, l'ermita de les Arenes, l'escola FEDAC, les fonts dels Casots, del Cosidor, etc.

· Has fet mai exposicions?
Sí, als anys 70 vaig participar en unes jornades de cultura que va organitzar l'Alfons Gubern, érem una bona colla d'artistes, va anar molt bé. També vaig fer una exposició a la sala de la SEAC, sobretot, una mostra de retrats. L'any 1989 vaig obrir una exposició més formal a la galeria Santi Art. Hi havia bodegó, paisatge i retrat. He participat en moltes edicions de Firart i en col·lectives a Sabadell, a l'Acadèmia de Belles Arts. I al Centre Cívic del Guinardó, a Barcelona.

· Quins motius t'agrada més pintar i amb quina tècnica?
Els retrats, el paisatge i les flors. Pinto, sobretot, amb olis i també amb pastel , i faig dibuixos amb carbó i llapis de fusta.


Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
La franquesa

Un defecte que no pots dominar?
Sóc una mica insegura

Una persona que admires?
Els meus pares Josep i Mª Teresa

La teva paraula preferida?
AMOR, en majúscules

Quin plat t'agrada més?
El bacallà amb samfaina de la meva àvia

Un pintor?
Jean-Claude Monet

Un quadre?
'Ile St. Martin Vétheuil' de Monet

Una pel·lícula?
'Molt soroll per no res'

Un llibre?
'El apóstol número 13'

Un lloc?
Castellar del Vallès

Un desig?
Poder erradicar totalment la malaltia

Comparteix
M'agrada
Comentaris