Camins de pau i de guerra

L'any 2011 el grup terrorista ETA declara el cessament definitiu de la seva activitat armada. Enguany a principi del mes d'abril el grup entrega les armes. Durant molts anys a casa hem evitat viatjar al país basc per motius evidents però tampoc això, com han demostrat els fets, ens podia salvar de la barbàrie, donat que tot el territori espanyol era al punt de mira dels terroristes bascos.
Avui en dia, amb el sorgiment del terrorisme internacional, ja no estem tranquils enlloc, però el fi de les matances d'ETA ensha fet confiar una mica més i dos anys seguits hem visitat Euskadi en família.
Els meus recorreguts sempre tenen una vessant artística important; en aquest cas: conèixer les obres de alguns escultors bascos (l'Eduardo Chillida i Oteiza) l'any passat i la gran exposició "Expressionisme abstracte" a Bilbao aquest any. Tots els artistes, sobretot els primers que van catalogar dins d'aquest moviment essencialment americà tenen en comú que van viure una època convulsa , "les dues guerres mundials, la Gran Depressió, La Guerra Civil Espanyola, la devastació atòmica i la posterior guerra freda entre d'altres esdeveniments." És en aquest context que visitem Gernika una data molt propera al 26 d'Abril, quan farà 80 anys del bombardeig de la població a mans de l'aviació alemanya i pilots italians. No cal remarcar ni deixar constància que el recorregut per tot el museu i veure i escoltar la veu dels testimonis supervivents de la matança posa a prova la nostra sensibilitat.
Visitant el museu de la pau d'aquesta població només podem dir que no hem après res del passat. Tinc la sensació que el passat també forma part del nostre present i serà, sense cap dubte, al nostre futur.
Malgrat la fi presumible de les activitats d'ETA a la pell de brou i veient cada dia el que passa al món globalitzat amb les guerres tan a prop de casa nostra, les matances de civils, oblidant els acords sobre la utilització d'armes químiques; es pot reafirmar aquesta sensació. Presideix l'obra emblemàtica de Pablo Picasso en aquest museu(una copia del Gernika) i sembla que quan els artistes denuncien a través del seu art només serveix per intentar conscienciar i potser, de rebot, treure inspiració i fama però pel que fa la finalització de l'activitat bèl·lica a qualsevol escala de destrucció no serveix i el segle passat n'és una mostra. Marco Tulio Cicerónva deixar escrit :"Sempre una pau dolenta és millor que la millor guerra"Pau i Art!