índice4_950x634
A dalt, la bibliotecària Mònica Mimó, conversant (a sota) amb Gisela Pou, escriptora. || BIBLIOTECA
30/05/2020 Cultura
Gisela Pou presenta la seva última novel·la telemàticament

L'acte va tenir lloc a través de la plataforma Instagram Live, organitzat per la Biblioteca Municipal

Marina Antúnez

Dijous passat a la tarda, a través de la plataforma Instagram Live, l'escriptora GIsela Pou va presentar la seva última novel·la Tot, menys la pluja, de Capital Books - Angle Editorial. L'entrevista a l'autora castellarenca va ser conduïda per Mònica Mimó, treballadora de la Biblioteca Municipal Antoni Tort, que va aprofifar l'ocasió per saludar els espectadors i introduir el llibre de Gisela Pou d'una manera distesa i amable, i va llegir alguns fragments de l'obra, alternant-los amb les explicacions de l'escriptora local.

 

Pou va endinsar-se dins les pàgines del seu llibre per desvelar-nos alguns secrets dels personatges que hi apareixen, com la Joana, el Bernat, l'Unai. Va afirmar que la seva voluntat, quan va escriure la novel·la, va ser posar en primer pla la Joana, com a personatge central, "i hagués pogut escriure en primera persona, però la tercera em dona més distància". Va explicar que els personatges masculins són, l'un, el contrapunt de l'altre. "Unai és el desig, la poesia", mentre que "Bernat és el dolor". Aquest últim és pintor, parella de la Joana, i està molt malalt. L'Unai és l'amant, aporta frescor a la vida de la Joana, encara jove, que mentre viu amb compassió i tristesa la malaltia del Bernat, a qui estima. En aquest joc d'equilibris entre els dos personatges, "un no existiria sense l'altre". La protagonista, la Joana, els necessita a tots dos, malgrat que ells ignoren l'existència de l'altra. En aquest context, la Joana no se sent indifdel, no hi ha culpa.

 

La novel·la Tot, menys la pluja fa flasbacks durant tota la trama. Cavalca en el temps entre finals dels anys 80 i principis dels 90 i el present del 2020. D'abril a abril. En el present la Joana té 58 anys, pateix una malaltia greu però no vol la compassió. És ara, ja gran, que entén per què el Bernat no volia compassió. "Ella vol viure". Quan en tenia 29, tot just la meitat d'anys, va conèixer l'Unai i això li va suposar una dosi d'energia, d'il·lusió, de felicitat.

 

Un altre element que estructura mínimament la història i del qual va parlar Pou a l'Instalive és un mirall, "que comença a succionar la història que hi ha a l'estudi del Bernat". I el quart element interessant, en aquest cas, el personatge de la mare del Bernat, que no és l'estàndar de la mare protectora, la que perdona i la que estima. "La mare del Bernat és una pija, senyora d'un notari". Té 6 fills exitosos, i el setè, és el Bernat, a qui viu amb vergonya i negació, ja que no vol ni posar nom a la malaltia que té, que és la sida; i ella l'anomena com una mena de leucèmia. En aquella època, la malaltia del VIH estava estigmatitzada, encara que, "tot i això, la malaltia és un element que no es treballa a la novel·la", aclaria Pou. Més aviat, interessa a l'autora per com ho viuen els persoantges.

 

Pou reconeix que la novel·la té elements autobiogràfics, és inevitable. "Jo vaig viure als anys 90, també jove, i conec Donostia", referint-se a l'espai on situa l'Unai, i afegint que l'interessava el creuament de les tres llengues: basc, català i castellà. Als anys 90, la sida no era una malaltia qualsevol. "Ara estem vivint una pandèmia i aquella va ser molt més greu i llarga". També es buscava la vacuna, de fet, i encara ara no n'hi ha. "no vull desanimar a ningú! [riu]".

 

El recurs de les imatges sempre és present a l'obra de Pou. Aquest llibre no n'és una excepció. "Per mi, és important que no es vegi l'entrellat, no dir sinó suggerir". Aquest, afegeix, és el seu repte. La idea de mostrar sense acabar de dir, una manera d'escriure que també ha treballat molt fent de guionista durant tants anys . Per Pou, el que és interessant és que "tu escrius un llibre i cadascú en llegeix un de diferent, és la màgia de la literatura". En aquest sentit, per Gisela Pou és més interessant que funcioni el boca a orella que no pas que el llibre guanyi molts premis. Ella prefereix "que agradi als llibreters i a la gent que el llegeix".

 

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris