Ramon Bassols: “Podem compadir-nos o seguir treballant”

· Quin balanç fas de la temporada?
És difícil fer un balanç de tota la temporada. Des del moment en què agafo les rendes en el vestidor del Castellar, veig un canvi d’actitud, un canvi per poder fins-hi tot a aspirar a mantenir la categoria. És un equip amb la qualitat suficient per jugar a 1a Catalana, el gran problema va ser no puntuar de setembre a febrer. Per mi, i crec que per a molta gent, això és no competir.

· Després d’arribar a l’equip, aquest va fer un salt de qualitat molt gran.
Els jugadors eren els mateixos, la qualitat sempre l’han tingut, aquests jugadors han fet un esforç enorme. Han entrenat diumenge tarda, tres i quatre dies per setmana mentre hi ha hagut opcions, han prioritzat l’esport per davant d’altres coses.

· Que vas canviar per aconseguir-ho?
La condició física. Era inexistent. Recordo el primer partit que fins a tres jugadors em van demanar el canvi quan portàvem cinc minuts de partit. La condició física en qualsevol esport és bàsica. A partir d’un nivell, pot ser molt determinant i va ser clau. A partir d’aquí entren aspectes de motivació, esforç i sacrifici i sobretot que ells cregueren que el que podia passar estava a les seves mans i de mica en mica s’ho van anar creient i veient que tot era possible.

· Vas arribar al club a mitja temporada. Et queda l’espina de no haver arribat abans i poder salvar la categoria?
El primer dia que vam parlar et deia que tenia una sensació agredolça. La segueixo tenint. Tanmateix, les espines les llenço sempre. Simplement veig que no hem pogut menjar ni gaudir el peix. Per més bé que vagin o es facin les coses si no aconsegueixes l’objectiu, alguna cosa falla. Podem compadir-nos o seguir treballant. L’equip ho té molt clar el que ha de fer i jo també.

· Per la pròxima temporada substitueixes a Fidel Truyols en la coordinació del club. Quines seran les línies d’actuació principals?
S’està treballant amb cinc objectius clars i definits, entre d’altres potenciar l’hoquei femení i treballar l’escola  on actualment no hi ha nens que puguin pujar a la categoria més petita.

· La idiosincràsia de l’HC Castellar el fa un club especial, molt familiar. És un avantatge o un problema per seguir creixent?
L’HCC és un club molt familiar i cal mantenir aquest aspecte tan important. Cal treballar perquè aquest ambient familiar es tradueixi en molta força per evitar que els jugadors marxin. També és important aquesta idiosincràsia per aconseguir augmentar el nivell. Hem d’aprofitar això per aconseguir un clima d’hoquei al club i al poble. Partint de les escoles i des dels més petits fins als més grans.

· S’obre una nova etapa a Segona Catalana. Com serà?
Tindrem dos equips a 2a Catalana: el que va baixar per tractar d’ascendir i un altre de formació pels júniors i juvenils. Cal intentar fer un club molt competitiu i sobretot molt formatiu pels jugadors que van pujant a categories superiors. S’ha parlat amb els mateixos jugadors juvenils i júniors i sobre la taula n’espero molt d’ells amb esforç i treball i sembla que en tenen moltes ganes.

· Què necessita l’equip per aconseguir l’ascens?
Esforç, sacrifici, superació, motivació, treball, estar forts de cap i ment i sobretot ser guerrers com han demostrat que poden ser. Pujar és complicat, al llarg de la temporada hi ha molts alts i baixos i caldrà que estiguem a tot gas en tot moment.

· Quines novetats veurem en el primer equip?
Confio plenament amb els meus jugadors. S’està valorant la incorporació d’un jugador, no obstant confio en júniors i juvenils, que al cap i a la fi, han de ser el futur del Club. El que està clar, és que una plaça lliure en el sènior que volem pujar serà pel juvenil o júnior que més s’ho mereixi.