Amb el tancament del negoci, només quedarà oberta la peixateria del mercat
La popular peixateria Xoni, situada al carrer Barcelona, 33, abaixa la persiana el pròxim dia 20 per jubilació dels seus dos propietaris, Maria Ascensión Montiel García, Xoni, i Juan Pérez Serrano, després de 41 anys al capdavant del negoci. “El nom de la botiga és del diminutiu d’Ascensión, Xon. Però com que la meva àvia també se’n deia, a mi em van posar Xoni”, afirma la peixatera. “A Lleó, d’on és la família de la meva dona, hi ha moltes Xoni, encara que sembla que ara és un nom despectiu”, assegura Pérez.
Van començar a treballar de molt joves a la peixateria, aleshores en un local de l’avinguda de Sant Esteve. “Els meus pares van posar una peixateria perquè van voler a Sabadell, jo tenia aleshores 17 anys i estava estudiant per a delineant. Al final em vaig dedicar a la peixateria”, constata el Juan. La Xoni venia els caps de setmana a donar un cop de mà i, quan el Juan va completar el servei militar, es van establir a Castellar. “Els seus pares ens van ajudar molt a l’hora d’arrencar”, recorda la Xoni. Una vegada casats i amb l’arribada dels fills, el 1995 s’estableixen també al carrer Barcelona i arriben a tenir dos locals oberts, “però era molt complicat amb els nens petits, tenir dependents i vam decidir tancar la peixateria de l’avinguda Sant Esteve”, apunta la Xoni.
Ser peixater comporta un gran esforç, sobretot a l’hora de comprar el gènere. “Cada dia m’aixeco a les 2.45 h de la matinada i a les 3.45 h ja soc a Mercabarna. Compro el peix, arribo, descarrego i es prepara tot el gènere per tenir-lo a punt per obrir”, assegura el Juan.
Amb el temps, els gustos dels clients també han canviat. “Quan vam començar, teníem clients d’entre 35 i 40 anys. És clar, s’han anat fent grans, molts s’han mort, han vingut nous clients que volen el peix més treballat, més net i filetejat”, expliquen els dos peixaters, que també han observat que hi ha un canvi de gustos respecte al consum de peix.
“Quan vam obrir no hi havia supermercats a Castellar i hi havia tres peixateries al mercat i una altra fora”, recorda la Xoni. Quan tanqui la seva peixateria, només quedarà la peixateria del mercat, a més de l’oferta de peix dels supermercats, que moltes vegades està envasat.
La Xoni i el Juan es jubilen perquè han arribat a l’edat i tenien clar que no volien que els seus fills continuessin amb el negoci. “Ells ja tenen la seva feina i van dir de no continuar. Si s’haguessin fet càrrec del negoci, al final estaríem nosaltres aquí donant un cop de mà”.
Tal com s’explica en un cartell que es pot veure aquests dies a la botiga adreçat als clients “ens enduem molt més que peix, ens enduem l’estima, les històries compartides i la sensació d’haver format part de les vostres vides. Tanquem una etapa, però els records nedaran per sempre amb nosaltres”.
