Aquesta expressió, que actualment té tanta anomenada en entorns de coaching i psicologia, va ser donada a conèixer per Alasdair White (1952) en el seu treball From Comfort Zone to Performance Management,* i feia referència a la recerca d’incrementar els beneficis empresarials motivant el canvi, i incentivant la creativitat i el tarannà emprenedor per aconseguir i mantenir posicions rendibles de lideratge.
Fa uns anys que la psicologia ha adoptat aquesta expressió per definir un estat mental en el qual la persona fa servir conductes d’evitació de la por i l’ansietat en la seva quotidianitat, mantenint un comportament rutinari per mitjà del qual aconsegueix un rendiment constant sense cap risc.Si visitem la zona d’autoajuda d’una llibreria, trobarem innumerables volums que intenten convèncer els lectors de la necessitat de sortir de la seva “zona de confort” per a aconseguir l’èxit o l’autorealització. Caldria, però, establir si la “zona de confort” és la mateixa per a tothom. Pensem, per exemple, en aquella zona en la qual es troba còmoda una persona que no té cap aspiració i que viu en la complaença dins del seu rutinari estat mental. Per altra banda, valorem la zona de confort d’un científic, l’estat mental del qual viu una quotidianitat rutinària en les seves investigacions, dins de la qual es troba còmode i segur. Però aquests casos no són els que ocupen la concepció actual de l’expressió. D’alguna forma, s’intenta esperonar les persones a sortir del seu confort des d’una perspectiva de competició social, que assimilaria la situació a l’exposada per White dins de l’àmbit empresarial, menystenint l’actitud conformista i introduint un cert grau de culpabilitat en aquells que no volen competir. En la seva obra, White defineix un model de “zona de confort” en el qual aquesta zona es troba dins d’una altra anomenada “zona d’actuació òptima”, al voltant de la qual es troba la “zona de perill”. Aquesta distribució implica que la sortida de la zona de confort s’ha de fer amb una certa dosi de seny, altrament es pot caure en la zona de perill amb conseqüències imprevisibles. Portat a la pràctica, s’ha d’entendre que els objectius marcats fora de la zona de confort han de ser assolibles i no excedir un nivell determinat d’ansietat (“zona de rendiment òptim”) ja que, davant de la frustració en la no obtenció de resultats, existeix la possibilitat de caure en episodis de depressió (zona de perill). En el cas d’una gestió correcta, es produeix una transició entre zones de confort un cop superada la fase de rendiment òptim, i es passa de la zona de confort prèvia a la següent. L’objectiu és mantenir l’individu en la zona de rendiment òptim el temps més llarg possible, augmentant les seves habilitats de forma que li permetin assolir una altra zona de confort nova i ampliada.
Ethic és un portal d’Internet en el qual es troben publicacions que pretenen analitzar les tendències i desafiaments globals per mitjà d’una mirada humanista i global, com defineixen en la seva pàgina web. El 9 de setembre del 2022 van publicar un article signat pel professor de filosofia i psicologia Carlos Javier González Serrano, amb el títol “Déjenme vivir en mi zona de confort”,** en el qual ofereix una clara visió sobre la forma freda i economicista que tenen molts gurus actuals de referir-se al món emocional. No faré una exegesi de l’article perquè considero que val la pena llegir-lo completament. Podeu accedir-hi per mitjà de l’enllaç que s’indica al final. Només faré referència a la frase amb la qual tanca el text: “Déjenme en paz. Déjenme vivir en mi zona de confort. Que suficiente esfuerzo cuesta conseguirla”.
Mantenir-se en la zona de confort aporta una sensació de domini i control que evita la incertesa i el risc, i aporta una sensació de confiança en conèixer què ha de succeir. Quan aquesta zona sigui valuosa i significativa per a la persona i la faci sentir realitzada i segura, no caldrà que se’n plantegi la sortida. Abandonar la zona de confort ha de ser per causa de tot el contrari d’allò que s’ha descrit abans, de ser conscient de trobar-se en una situació no desitjada i disposar de l’energia suficient per al canvi. Mai ha de ser a causa d’un sentiment de culpa en romandre dins d’aquesta zona o de deixar-se influenciar per les promeses de gurus interessats.
Jo soc partidari de gestionar aquesta qüestió d’una forma més respectuosa amb mi mateix, que és la de fer “escapades” de la zona de confort. Això em permet observar, aprendre i tornar-hi després.
“Schaffe Dir Augenblicke innerer Ruhe und lerne in diesen Augenblicken das Wesentliche vom Unwesentlichen zu unterscheiden” (‘Crea moments de pau interior i aprèn a distingir l’essencial del que no és essencial en aquests moments’), Rainer Maria Rilke.
* WHITE, Alasdair. From Comfort Zone to Performance Management (2009). White & MacLean Publishing. ISBN 978-2-930583-01-3
** https://ethic.es/2022/09/dejenme-vivir-en-mi-zona-de-confort/)
