Trucada inesperada

Un dia del mes d’agost sona el mòbil i veig que tinc una trucada del CAP. Contesto i sento la veu de la Dra. Llobet que em pregunta, “com estàs, Conxita?”.
Fins aquí tot bé... però no era la trucada que esperava.
La doctora Llobet, després de molts anys al CAP i d’acompanyar la població de Castellar com a metge de família, em comunica que canvia de destinació.
Moments de silenci... quin greu! Però estic contenta per ella.
Personalment li vull agrair la seva presència a la meva vida, el seu tracte proper, el seu acompanyament davant d’una malaltia greu, la seva rebel·lia a l’hora de dedicar els 10 minuts de rigor i dedicar el temps necessari al malalt, el fet de saber escoltar i respectar els silencis del pacient que té al davant, la seva capacitat de mirar als ulls i dir les paraules justes però amb esperança, per dir-te també que portaves unes vambes que li agradaven i sobretot per acabar la visita amb una abraçada... podria continuar.
Per tot això, li vull dedicar aquestes paraules d’estima, que són un petit homenatge i que segur es podrien fer extensives a moltes persones de la població de Castellar. La trobarem a faltar molt. Estiguem alerta i cuidem els nostres sanitaris.
No crec que en el seu lloc de destinació siguin conscients de la joia que els arriba, desitjo que la cuidin, la valorin, li donin temps i que d’aquesta manera pugui continuar amb la seva autèntica vocació: tenir cura dels malalts.
Aquí a Castellar deixa un gran record i molta gent que l’estima, gairebé diria que un “club de fans”, i ho continuarem fent.
Una abraçada.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara