Treure’s el carnet de conduir: una cursa d’obstacles

Quan les administracions no fan la seva feina, qui acaba pagant les conseqüències és la ciutadania. Treure’s el carnet de conduir s’ha convertit en una cursa d’obstacles per a milers de joves i famílies de Catalunya. Una situació que va molt més enllà d’una simple qüestió administrativa: afecta les oportunitats laborals, els estudis, la mobilitat i l’autonomia personal de moltes persones.
Les dades són prou contundents. A Catalunya hi ha prop de 88.500 persones esperant per continuar la seva formació pràctica, segons les dades publicades aquests dies per la Federació d’Autoescoles. A Sabadell, la xifra arriba a les 11.500 persones.
I a Castellar, quin impacte té aquesta situació? Si extrapolem les dades oficials de permisos de conduir atorgats a la província de Barcelona a la població del nostre municipi, podem estimar que unes 300 persones obtenen cada any el permís B. Una estimació que ens ajuda a entendre la dimensió del problema i la quantitat de veïns que poden veure’s afectats.
Darrere d’aquestes xifres hi ha joves que necessiten el carnet per treballar, estudiants que depenen del vehicle per desplaçar-se i famílies que han de reorganitzar la seva vida per unes esperes que poden allargar-se durant mesos.
Com hem arribat fins aquí?
La manca d’examinadors de la Direcció General de Trànsit és un dels principals problemes. Però també hi ha una manca de previsió i de capacitat per adaptar els recursos a una demanda que no ha aparegut d’un dia per l’altre.
El govern del PSOE a Madrid, del qual depèn la DGT, ha de donar explicacions. Les mesures anunciades no han estat suficients i la manca de personal continua bloquejant el sistema.
A Catalunya, el Govern del PSC també ha d’assumir la seva responsabilitat. La mateixa consellera d’Interior, Núria Parlon, ha reconegut al Parlament que encara no han trobat una solució adequada.
I ERC, que ha donat suport als governs socialistes i ha participat en els acords de governabilitat, també ha d’explicar quins resultats ha aconseguit i quin seguiment ha fet d’aquests compromisos.
No n’hi ha prou amb anunciar plans de xoc quan el problema ja és insostenible. Cal anticipació, recursos i capacitat de resposta.
Aquests dies hem conegut noves propostes per afrontar el col·lapse, com habilitar agents dels Mossos d’Esquadra en situació de segona activitat perquè puguin exercir com a examinadors, o estudiar que la Generalitat pugui assumir aquesta funció amb les garanties necessàries.
Des de Junts defensem que cal avançar en aquesta direcció. Catalunya ha de tenir més capacitat per gestionar les seves necessitats i no pot continuar depenent d’una estructura que no dona resposta a la demanda.
Però ara cal passar de les paraules als fets. Volem saber quins terminis es plantegen, quants examinadors s’incorporaran i quan començaran a reduir-se realment les llistes d’espera.
Perquè aquest problema és un exemple més d’una manera de governar basada massa sovint en anuncis i promeses que no acaben arribant a la ciutadania.
Governar vol dir assumir responsabilitats i resoldre problemes. Els ciutadans no necessiten més explicacions: necessiten solucions. I Catalunya no pot continuar esperant.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara