L’essència d’un bon castellarenc

Fidel lector de L’Actual cada setmana, així com del diari que li anés a parar a les mans en el seu dia a dia, on la parada obligatòria era a la pàgina del zodíac, el sudoku i els 8 errors.

Gaudidor del poble i sobretot de la seva gent, castellarenc d’adopció i amb molt d’orgull, participatiu de les tradicions, activitats vàries i de les entitats: biblioteca, auditori i en els últims temps de l’Obra Social.
Afable i amable, sociable i cordial, el braç sempre enlairat per regalar salutacions a tothom, encaixades de mans seguides d’afalacs i floretes, sobretot per a les senyores.

Dòcil, generós, viatger, intel·lectualment inquiet i amb un humor molt particular i únic fins al darrer moment.

El Màxim, Máximo, Max, Massi (per a qui li costava pronunciar la x), avi Macà (pels nets que el van batejar així, per “maca-gundena”), pare, papa, papi. Dimarts 27 d’octubre vam deixar de tenir la seva presència al nostre costat, sobtadament, malgrat que la malaltia anava avançant, a pas lent. Ens deixa una profunda empremta alhora que un gran buit, un exemple de vida, de coherència, de lluita i superació, sacrifici i gaudir, i, malgrat que ja no el puguem saludar, besar, abraçar, acaronar, abrigar i mil coses més, sabem que sempre hi serà, que els seus actes mai s’oblidaran, perquè el millor llegat que pots deixar un cop no hi ets, és que et recordin com a Bona Persona, i així és com era ell i com tothom el té present. DEP.

Aprofitem la família per agrair les moltíssimes mostres de condol i suport, ens omple d’orgull i ens reconforta veure l’estimació i afecte que tothom tenia per ell.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara