Els homes de negre

Crec que va ser l’any 2012 quan les autoritats econòmiques europees volien enviar gestors econòmics per controlar l’evolució del préstec de 100.000 euros dels fons europeus per auditar l’evolució del dèficit, i el rescat de la banca que crec que va ser de més de 40.000 euros.
Vaig pensar que ja era hora que algun organisme controlés el balafiament dels nostres polítics.
S’acosten eleccions i m’assalten molts dubtes.
La primera és que haig de votar en llistes tancades i per a mi s’hi amaga molta gent sense preparació, sense experiència en gestió, sobretot econòmica, i la meritocràcia preval sobre altres virtuts, l’important és ser amiguete d’aquest o aquell.
Quan veig que un polític, sigui d’esquerres o de dretes, es dedica a vociferar o insultar l’oponent, automàticament canvio de canal. L’oratòria educada i amb respecte no existeixen en els nostres dies, no aconsegueixo veure molts polítics que parlin de projectes, i els que parlen quan arriben en poder no els compleixen sense que hi hagi ningú que pugui exigir-los que ho facin.
El fàcil és augmentar els pressupostos sobre l’esquena dels contribuents, és clar, com que els diners no són seus, no crec que pugui veure algun dia alguna administració que redueixi els pressupostos.
Una altra cosa que em molesta especialment és que quan has de fer una gestió és complicat que et contestin ràpidament, o bé que, quan ho fan, t’envien un e mail dient, “si us plau no respongui a aquest email”, amb la qual cosa el tema es tanca de cop. Encara sort que a aquests funcionaris els paguem nosaltres.
Que hi hagi rodes de premsa on no s’admeten preguntes o tertúlies on es col·loquen periodistes afins al partit de torn, es trepitgen els comentaris els uns als altres sense capescrúpol, d’aquesta manera intenten que no s’entengui el que està comentant el del davant.
Recordo un programa de televisió fa 30 o 40 anys en què el moderador o el regit quan passava el temps que tenia el tertulià el micròfon s’apagava gradualment. Ara amb tots els avançaments de la tècnica això no s’aconsegueix ni en el congrés.
Per a quan la reforma electoral, eleccions en segona tornades i llistes obertes? Per a quan una llei de compatibilitat i eliminar les portes giratòries?
Per a quan la reducció d’administracions, assessors, personal, gent de seguretat innecessària i control sobre l’ús i aprofitament dels elements propis del càrrec?

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara