Avui, si tenim una jardinera o una placa de fibrociment a casa i la volem portar a la deixalleria, els castellarencs ho tenim més difícil que el 2024.
Les dades són clares: entre 2020 i 2024 els veïns de Castellar aportaven una mitjana de 4,5 tones anuals de fibrociment a la deixalleria municipal. El 2025, amb el nou sistema, l’aportació dels castellarencs a la deixalleria de Can Barba (Terrassa) ha estat de només 0,48 tones.
I no és que l’amiant hagi desaparegut de les cases de Castellar. El que ha desaparegut és la facilitat que tenia la gent per fer les coses bé.
Des de gener de 2025 els veïns ja no podem portar aquest material a la deixalleria del poble. Se’ns diu que anem fins a Terrassa, perquè els treballadors de la deixalleria no disposaven de la formació ni del material de protecció necessari per gestionar aquest residu amb seguretat. Tot i això, Castellar té conveni amb el Consorci de Gestió de Residus del Vallès Occidental, que permet gestionar residus especials -com el fibrociment amb amiant- des de la deixalleria municipal sense cap cost per a l’Ajuntament.
Malgrat això, el govern del PSC, amb la nova alcaldessa, va optar al gener de 2025 per deixar de prestar aquest servei a Castellar i derivar els veïns a Terrassa, en lloc d’adequar la instal·lació i formar el personal per mantenir-lo al municipi. La decisió, a més, es va prendre sense informar la resta de grups municipals.
I després presumim de transparència.
El Ple havia aprovat per unanimitat dues mocions (2024 i 2025) per impulsar una campanya d’informació i sensibilització sobre l’amiant. Quan hem preguntat com està aquesta campanya, la resposta del govern ha estat que s’ha afegit informació al web municipal, que estaran atents per si s’obren subvencions i que “l’alcaldessa i el regidor de residus van assistir a la convenció estatal sobre l’amiant a Sabadell”, cosa que, segons el portaveu del PSC, “ajuda a donar visibilitat a la problemàtica”.
I encara hi ha un altre detall. Al Ple de setembre de 2025 es va acordar per unanimitat que es proporcionaria material de protecció a la deixalleria de Castellar. Quan hem preguntat per què encara no es proporciona, la resposta ha estat que tot plegat es deu a una ineficiència i descoordinació interna de l’empresa gestora.
Per això la pregunta és inevitable: si el conveni continua vigent, per què no adequar la deixalleria municipal, formar el personal i recuperar aquest servei a Castellar, tal com es feia fins al 2024?
I encara més ara, quan s’està definint el nou contracte de residus, neteja i deixalleria. Per ERC és prioritari que aquest contracte inclogui la formació del personal i l’adequació de la deixalleria per tornar a oferir aquest servei al municipi. I insistirem.
Mentrestant, el resultat és evident: de 4,5 tones anuals a només 0,48 tones; aproximadament un 10% del que es gestionava abans.
No és que l’amiant hagi desaparegut de les cases de Castellar. El que ha desaparegut és la facilitat per gestionar-lo correctament. I quan les coses es compliquen, la gent opta per guardar la jardinera o la placa al pati o al garatge, per si algun dia torna a ser com abans. I un ajuntament hauria de fer justament el contrari: posar-ho fàcil perquè els veïns facin les coses bé.
