Transformacions

Venint de Sabadell i ja en el terme municipal de Castellar, entre la primera i la segona rotonda i al peu del passeig que va en paral·lel a la carretera, ens rep un panell mostrant-nos la reproducció d’una pintura del nostre estimat Alfons Gubern (1916-1980). Si no vaig errat, aquest quadre va ser inclòs en el catàleg realitzat en commemoració del centenari del seu naixement, i fou editat per l’ajuntament d’aquesta vila.
Es tracta d’una pintura a l’oli de 55 x 38 cm titulada Gavillas soleadas i ens brinda una panoràmica del pla de la Bruguera tal com era l’any 1962. Panoràmica irreconeixible si no fos pel perfil de la Mola que limita l’horitzó de l’escena, i no és que en Gubern no hagués estat prou destre descrivint el paisatge amb les seves pinzellades mestres, sinó que, des de llavors, aquest paisatge s’ha transformat radicalment.
L’any 1983 vaig tenir l’encert de venir a viure a Castellar. La vidriera Vilella i unes poques indústries més ocupaven algunes parcel·les del que és avui dia el ja pràcticament saturat polígon industrial de la Bruguera. En aquell immens replà, amb la meva dona hi portàvem a jugar el Xavi, el més petit dels nostres nebots, que tan aviat volia que hi féssim carreres amb la bicicleta com fer-hi volar l’estel, o bé s’entossudia a dominar un bumerang de plàstic que, per cert, semblava tenir voluntat pròpia i no tornava mai a aquella petiteta mà que prou lluny l’havia llençat.

Recordo haver-hi vist en aquells camps un nombrós ramat de bens, difícil ara de concretar-ne el nombre de caps, però penso que no m’equivocaria gaire si parlés d’algun centenar d’aquells llanuts que hi pasturarien habitualment. El que ja no vaig arribar a conèixer va ser la meravella d’aquells camps daurats, els segadors i les garberes tan ben disposades complint la seva finalitat d’assecar les espigues al sol. Magnífic document per a les generacions que ho han trobat tot asfaltat.

En l’actualitat no solem veure pintors a l’aire lliure interpretant la natura dels nostres voltants –amb l’honorable excepció del grup d’urban scketchers Dibuixant Castellar, que ignorant el canvi climàtic, peti qui peti, faci fred, calor o vent van estenent, de forma periòdica les seves versions de l’arquitectura urbana municipal i que potser algun dia ens sorprendran amb una visió actualitzada de l’esplanada que anys enrere fou entranyablement bucòlica–.

Estic segur que també hem d’acabar veient com aquest grup d’amics afeccionats a la pràctica de l’art no tardaran a oferir-nos boniques i personals imatges de les rotondes que, d’uns anys ençà, s’han anat incorporant a la xarxa viària de la població, albergant cada una alguna distinció original i destacable envers la resta. De la mateixa manera penso que seria curiós veure interpretacions artístiques dels edificis corresponents a tots aquests supermercats que van decidint instal·lar-se i venir a competir a Castellar. Fins i tot, la varietat de benzineres que disposem en el municipi podria ser motiu d’estudi artístic. No oblidem que la visió dels pintors pot captar belleses comunament desapercebudes i que, per altra banda, acabem de perdre l’oportunitat de fer-ho amb la històrica benzinera Truyols del centre del poble, mentre veiem com es desmantella per deixar lloc a un nou ús de l’espai.

Com a contrapartida del progrés, amb el pas del temps es perden molts paisatges naturals, els quals es van substituint per paisatges d’asfalt, ciment, vidre i acer.

Però si sabem conservar el testimoni pictòric d’aquells que s’ho miren amb aquell filtre artístic i creatiu que porten incorporat de sèrie, si algun dia arribés a existir l’estació La Bruguera dels Ferrocarrils de Catalunya i es disposés d’un bon aparcament a tocar, i tot això estigués enclavat al pla de la Bruguera, igual també hi hauria un panell col·locat estratègicament reproduint uns dibuixos testimonials que, en aquells verals, durant la tercera dècada del segle XXI existia un bé de déu de fàbriques, serveis i una zona de passeig i esbarjo enjardinada.

Parlant del futur del tren a Castellar, diuen que aquí també hi intervé la fe, però jo veig que en Lleó XIV va estar per rodalies i no n’ha dit pas ni ase ni bèstia. Les transformacions, en general no tenen aturador, però n’hi ha que es fan pregar amb tossudesa.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara