El 3 de desembre, des de 1992, se celebra el Dia Internacional de les persones amb Discapacitat.
Les Nacions Unides van instaurar aquesta celebració anual per tal de sensibilitzar l’opinió pública, així com per visibilitzar totes les dificultats i barreres en què es troba aquest col·lectiu. Estem parlant d’unes 582.027 persones a Catalunya, un 9% de la població total.
Però aquest 9% només comptabilitza aquelles persones que posseeixen un document en què els diu quin percentatge de “disCAPACITAT” tenen. I totes les persones que no en tenim cap, de document?
De “dis-capacitats” en tenim tots i totes, i moltes... moltes més que “capacitats”.
És per això que cal parlar de diversitat funcional, o d’altres capacitats. L’ús del llenguatge és molt important. A mitjans del segle XX, a una persona amb discapacitat, es considerava una persona invàlida o minusvàlida. Invàlida? Que no val? Minusvàlida? Que val menys? Reflexionem-hi.
Tots i totes anirem perdent facultats a mesura que ens anem fent grans. Perdrem agudesa visual, auditiva, psicomotricitat.... i no per això som menys vàlids que qualsevol altre.
Les persones amb diversitat funcional són ciutadans i ciutadanes amb ple dret i és la nostra obligació vetllar per la igualtat d’oportunitats i eliminar les barreres i dificultats que es puguin anar trobant, ja siguin arquitectòniques, humanes i/o materials.
Al cap i a la fi, estarem facilitant l’accessibilitat a qualsevol persona, amb o sense carnet de «disCAPACITAT». La pandèmia de la Covid-19 ha afectat molt aquells col·lectius més vulnerables. Persones que s’han vist desemparades, soles a l’hora de fer front a la pandèmia, famílies sobrecarregades econòmicament, física i emoczonal; persones que no podien assistir als seus centres, teràpies... patint interrupcions greus dels seus serveis, increpades i insultades pel carrer per “policies de balcó” que es creien amb el dret de qüestionar què feien pel carrer i per què.
Cal reivindicar i exigir una societat més sensible, comprensiva, compromesa... en què tots els ciutadans i ciutadanes tinguem cabuda i puguem gaudir de la vida en igualtat de condicions.
Perquè tots som igual de diferents!
