I tots aquests diners, per a què serveixen?

El risc de col·lapse de l’Ajuntament de Castellar ja no és una amenaça, és una realitat. Dimarts aprovarem la liquidació de pressupost del 2022.
O sigui, l’excel d’entrades i sortides entre els diners que hem ingressat i els que s’han gastat. Aquí es pot posar tota la retòrica que es vulgui, les excuses que facin falta i tota la literatura del món, perquè hi ha per escrit i auditat els diners que s’han recaptat i els diners que s’han gastat i en què s’han gastat.
Les xifres són demolidores. Cito textualment de l’informe que acompanya la liquidació del pressupost: “El percentatge d’execució de les inversions reals en l’exercici 2022 és substancialment pitjor que en exercicis anteriors (el 2019 va ser 63,29 %, 75,27% el 2020 i 54,04% el 2021), és a dir, més de divuit punts percentuals per sota de l’exercici anterior.
La motivació principal és per la durada dels procediments de contractació de les inversions, amb l’aprovació d’un projecte d’obres i la seva publicació, que se’n va pel cap baix els tres mesos, que després aquests projectes han de licitar-se per procediments oberts, que mínim s’estan entre tres i quatre mesos des de l’aprovació a l’adjudicació, que habitualment s’estenen en dos exercicis pressupostaris, i la lenta execució dels grans projectes d’inversions”.
Traduït, només s’ha fet una tercera part de les obres i d’altres inversions que s’havien de fer.
I repassant regidoria per regidoria, hi ha algunes regidores i regidors que haurien de sortir motu proprio a explicar el perquè del desastre de les xifres, que indiquen que no s’ha fet pràcticament res.
Però no cal, l’explicació és clara i l’estem exposant de fa temps: si l’Ajuntament no es modernitza pel que fa a recursos tecnològics i humans, col·lapsarem.
Ja hi som. I no s’ha fet la feina o no s’ha fet prou bé. I d’exemples en tenim: la llarga gestió administrativa que obliga la llei de contractes del sector públic (que és del 2017, eh? Que hem tingut temps d’adaptar-nos-hi) demana perfils de juristes. Com que aquest ajuntament, que té gairebé 15 milions d’€ de romanents –o sigui, de diners sense gastar–, té uns sous baixos respecte a altres administracions, darrerament persones que treballaven a l’Ajuntament han marxat a altres administracions que paguen millor. Per solucionar la situació, s’ha fet un concurs per crear places de juristes i fer la borsa de substitucions.
Les places han quedat desertes i no hi ha borsa de substitucions. I han passat uns mesos preciosos.
Què passa amb tot això? Que els contractes no avancen, els expedients s’acumulen, la feina té un coll d’ampolla claríssim i l’administració pateix.
Dimarts també aprovarem una llarga llista de modificacions de crèdit. Coses que no eren al pressupost i que ara entraran per fer-se amb una petita part dels diners que han sobrat del 2022.
No cal ser endeví per veure que tot allò que no sigui pagar sous o concessió directa, és a dir, tot allò que demani un cert tràmit complicat, no passarà d’anunci.
Insisteixo: o la prioritat per al proper mandat és la digitalització de l’administració (de veritat, analitzar i simplificar processos, fer-ho tot més senzill per a la gent i eliminar tràmits) o qualsevol promesa electoral, qualsevol, no resultarà creïble. I qui en paga les conseqüències són tots els ciutadans.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara