A casa em diuen que cada any que passa tinc més punts al meu favor per guanyar un hipotètic concurs de rondinaires. No els contradic. Ho encaro amb el cap ben alt, pensant que quan rondino acostumo a tenir la raó, opinió que, per altra banda i òbviament, no és pas compartida per tothom. Cadascú veu les coses pel seu foradet encara que, de vegades, aquest pugui estar encarat cap a la banda equivocada.
Potser estareu d’acord, però, en què sovint hi ha problemes que s’arreglen tot partint d’una rondinada oportuna, la qual pot obrir la porta que algú més doni voltes al tema en qüestió, que d’altres posin fil a l’agulla i, finalment, en resulti una solució.
Encara que els motius dels meus neguits siguin bastant comuns i coincideixin amb la majoria del meu entorn familiar, social o professional, no acostumo a rondinar per mimetisme ni tampoc influenciat per les opinions d’altri. Soc espontani i sincer amb la meva resposta rondinaire davant d’allò que considero injust, inacceptable, o si més no, que crec mereixedor d’alguna reflexió i acció per intentar millorar-ho.
De la meva boca surten ocasionalment paraules no habituals en mi, diguem-ne que tirant a malsonants. Per exemple, quan el vandalisme imposa certes pintades amb pretensió de “grafitis” i empastifa parets, portes, columnes o qualsevol suport sense distinció. És evident que l’art urbà és una cosa, i l’orgull d’embrutar n’és una altra ben diferent.
Encara més malsonant és quan expresso el meu sentir en els moments en què un vehicle motoritzat, normalment una moto, sigui de cilindrada minúscula o XXL, circula anunciant la manca d’educació i respecte del seu conductor, en fer-ho deixant al seu pas un rastre de decibels ensordidors. M’han dit que aquests individus creuen que estan presumint no sé de què. Estaria bé que, en algun moment de seny, que sens dubte han de tenir com a persones que són, llegissin els llavis d’aquells que els miren i diuen quelcom quan ells passen a tot gas amb els seus sorolls i empudegaments pels olis de resina. I dic llegir els llavis perquè és impossible poder-nos comunicar verbalment amb ningú degut al terrabastall que fan. Segur que aleshores els sabria greu haver implicat els seus progenitors provocant que els ciutadans presents adoptessin una opinió desmesurada envers ells, arran d’aquesta absurda i gratuïta ostentació decibèlica dels seus fills.
Rondinar és poc quan presencio les passades de semàfor en vermell sense possibilitat d’excusa per manca de temps de reacció, és a dir, a posta i accelerant.
El mateix exabrupte utilitzo quan veig un vehicle que no fa ni el més mínim gest d’aturar-se quan arriba al nivell d’un senyal de STOP. Algun dia farem mal i encara buscarem les pessigolles a la víctima.
En diverses ocasions, mitjançant aquesta secció de L’Actual m’he animat a rondinar de les fumasses originades per la crema de les restes de poda hortícola. Ni molt menys puc atribuir-me’n l’acabament, que sembla que per llei ja no es repetiran, però em queda la il·lusió d’haver potser contribuït amb un modestíssim granet de sorra que així sigui, tot omplint i empenyent el carro de les remugades.
La veritat és que realment no m’agrada rondinar i fer-ho m’arriba a avorrir. Ja m’estic, doncs, plantejant idear i practicar noves i diferents fórmules de rondinament per, si més no, ser una mica original i amè donant el pal.
