Aquestes darreres setmanes s’han encadenat temes importants: el ple on es van portar a aprovació pressupostos i ordenances; la proposta d’increment de preus dels enterraments per part de la concessionària, que l’Ajuntament ha acceptat parcialment després de l’anàlisi tècnica, i, en l’àmbit personal, la mort del meu sogre. Tot plegat m’ha portat a mirar de prop el que passa i a demanar-nos què és just per als veïns de Castellar.
Uns dies abans del ple vaig contrastar una informació que m’havien fet arribar veïns de Castellar: la sala de vetlles és més cara a Castellar que a Sabadell –126 € de diferència–. Ja és prou car un enterrament perquè, a sobre, aquí ens costi més. Sabem que les famílies poden triar Sabadell o Castellar, però haver-se de desplaçar afegeix temps i diners en moments delicats. El tanatori de Castellar té un emplaçament privilegiat i unes vistes que sorprenen qui ve de fora; alhora, té mancances: poques sales de vetlla i una sala de cerimònies petita (a Sabadell n’hi ha una quatre vegades més gran). Per tot això, al ple vam votar en contra de l’increment per deixar en evidència aquest greuge comparatiu, que crec que molts desconeixien. La concessionària argumenta que, com que a Castellar s’utilitza menys, els costos fixos fan pujar el preu; però precisament aquesta diferència fa que més famílies triïn Sabadell i el cercle viciós s’agreuja. Em comprometo a treballar perquè Castellar i Sabadell tinguin tarifes unificades, amb la mateixa empresa qui presta el servei. Tenir cura de l’interès dels veïns és la nostra obligació.
La setmana passada va morir el meu sogre, Pere Altayó i Donadéu, als 95 anys, a tres mesos dels 96. Vivia a Sabadell. Vull agrair, de cor, les mostres de condol de familiars, amics i coneguts –i, molt especialment, de la nostra alcaldessa Yolanda Rivera, que diumenge es va desplaçar amb la seva parella fins al tanatori de Sabadell; també els va acompanyar en Josep, el nou cap de gabinet d’alcaldia. El Pere deixa un gran llegat familiar: vuit fills, quinze nets i disset besnets. I un llegat a Castellar: als anys 70, com a encarregat d’obra a Construccions Ribes, va participar en la construcció de les cases del carrer Cerdanyola (germans Ribes), les primeres del carrer Agustina d’Aragó i adjacents, i les primeres naus del Pla de la Bruguera. Les seves cendres ja descansen a Mura, a la casa que va bastir amb les seves mans, vora la riera.
La vigília de Tots Sants celebrem a Catalunya la Castanyada, amb castanyes torrades, moniatos i panellets, postres típiques que formen part de la nostra identitat cultural. És una festa arrelada i familiar que aquí conviu amb el record dels difunts. A la resta d’Espanya, en canvi, Tots Sants se celebra d’una manera més formal o religiosa, sense aquesta tradició gastronòmica tan marcada. Enguany, com cada any, la vam celebrar a casa dels meus cunyats, on ens reunim tota la família. Aquesta vegada, la trobada va tenir un toc especial: un nebot vingut dels Estats Units, casat amb una mexicana –i un altre nebot, també casat amb una mexicana– van muntar una ofrena mexicana al menjador amb fotografies dels difunts. A Mèxic, el Dia de Muertos és una festa per recordar amb alegria: s’hi posen fotografies, espelmes, flors de cempasúchil, pa de mort, calaveres de sucre i alguns menjars o objectes que estimava la persona. L’ofrena il·lumina la memòria i convida a compartir històries. Amb el comiat recent del Pere, aquest ritual va ser especialment emotiu per a tots nosaltres.
De tot plegat, en surten dues feines. La primera, municipal: obrir una via amb la concessionària per unificar tarifes entre Castellar i Sabadell, establir un mecanisme d’equilibri que eviti el cercle viciós de menys ús = més car, i estudiar millores d’espais (més sales de vetlla i una sala de cerimònies amb aforament adequat). La segona, humana: aprendre a viure el dol amb serenor i respecte, reconeixent la importància d’aquests moments que ens uneixen com a comunitat i ens recorden el valor de la vida compartida. Això és el que vull impulsar i compartir: justícia en els serveis i humanitat en el dol.
