Passa a les millors famílies: un dia escriviu una cosa que us sembla que té gràcia i decidiu que és bona idea mostrar-la al món. Potser comenceu enviant l’obra als concursos més grans i més ben dotats, i a les editorials més ufanoses, i potser començareu amb unes raons d’allò més netes (“ho he escrit en memòria del meu canari Marujito”) i acabeu seguint per tossuderia quan veieu que darrere de tantes hores esmerçades en el text a canvi només rebeu silenci i, en el millor dels casos, una nota educada de part de l’editorial. Després de diversos desencants, és probable que us acabeu preguntant què falla, que és precisament del que parlarem avui.
En primer lloc, pregunteu-vos: val la pena editar el text? Aquesta és la pregunta clau que regeix totes les editorials i concursos. La resposta no només depèn de si el llibre es vendrà o no, sinó també de si té prou qualitat. És dur, però abans de seguir us heu de posar davant del text i llegir-lo com si fos el d’algú altre i preguntar-vos, amb tota la sinceritat possible, si creieu que ho mereix. Si no ho veieu clar, feu que algú de confiança el llegeixi i us en doni una opinió sincera (i no us enfadeu amb ell si no us diu el que espereu).
Una vegada heu decidit si tireu endavant, us anirà bé tenir en compte el següent:
Cuideu la llengua en què heu escrit l’obra. Sembla una obvietat, però el món està ple de textos que, curiosament, busquen guanyar prestigi o diners sense saber escriure mínimament bé, una mica com si un fuster no sabés fer anar una serra. No hi ha excusa: un text mal escrit fa de mal llegir. Estudieu la llengua o, si no en sabeu prou, contracteu un corrector que us deixi el text ben net i polit. Tant els concursos com les editorials es miren amb uns altres ulls els textos ben escrits.
Un text curt val més que un milió de paraules. Penseu que tant els lectors editorials com els jurats de concursos llegeixen molt en un termini de temps més o menys curt, per això els textos llargs poden resultar més feixucs que els breus. Especialment si és la vostra primera obra, netegeu el text tant com pugueu: elimineu adjectius, descripcions, escenes supèrflues i qualsevol cosa que faci pudoreta de palla.
Pel que fa a la presentació, de vegades els concursos especifiquen el nombre de pàgines, la lletra i la mida, però, en el cas que no ho facin, recordeu, sisplau, que heu de presentar una cosa llegible. Res de Comic Sans ni altres tipus estranys de lletra, ni colors de lletra estrambòtics, ni efectes especials amb el Word Art als capítols, ni fotos que triguen un trilió d’anys a carregar-se. No heu de fer perdre la paciència al jurat o al lector, o sigui que poseu-los les coses fàcils.
En definitiva, si el text és bo ja destacarà per si sol, no cal que ho dissimuleu amb elements externs que, d’altra banda, denoten poca professionalitat i falta de confiança en un mateix.
Finalment, assegureu-vos que l’envieu al lloc correcte. Amb això no volem dir que comproveu que l’adreça estigui ben escrita (de tota manera ara gairebé tot es fa per internet), sinó que investigueu una mica la temàtica del concurs o de l’editorial. Per exemple, és molt mala idea enviar una novel·la a un concurs de contes (cas real), perquè per molt que estigui bé, senzillament no s’ajusta a la temàtica. De la mateixa manera, millor no envieu La matança al planeta dels taurons a una editorial de novel·la romàntica perquè no encaixa amb els seus lectors potencials.
