Sovint es parla molt del talent, de com gestionar-lo, de com retenir-lo, de com captar-lo però poques vegades ens fem la pregunta, “què és el talent?”. I, segurament, si poséssim les respostes en comú, veuríem que cada un de nosaltres responem de forma diferent, però a la vegada també en part encertada, ja que el talent no es pot definir o contenir en un sol aspecte o característica.
Possiblement, una de les maneres de definir el talent és dir que és la suma de tres grans aspectes: el que podem fer, el que volem fer i el que acabem fent. El que podem fer englobaria els coneixements, les habilitats, les competències o l’experiència de cada un de nosaltres. El que volem fer seria allò que ens motiva i ens mou a actuar. I el que fem és la conducta davant els reptes, l’actitud davant diferents situacions. Així, de què serveix que puguis (puc), vulguis (vull) i no actuïs (faig)? Segurament hi arribaràs tard o no hi arribaràs. De què serveix que puguis (puc), però que no et motivi (vull)? Si ho acabes fent (faig), actuaràs amb desmotivació i això et portarà conseqüències en l’entorn, però també en tu. I de què serveix que vulguis (vull), actuïs (faig), però sense estar preparat de cap manera (puc)? Segurament seràs un conjunt de bones intencions, però ineficient. Crec que aquest és un punt de partida interessant a tenir en compte, igual que crec que és important saber que de talent en tenim tots, si bé no tots en tenim per a les mateixes coses i, per tant, és important que cadascú pugui trobar el seu.
D’altra banda, el talent no caduca i, tenint en compte que el 60% de persones desocupades són persones majors de 45 anys, ens cal progressar econòmicament i socialment cap a un món del treball més just i equitatiu, on ser més gran no sigui un factor que el desdibuixi. Més enllà dels beneficis en l’àmbit fiscal que pugui aportar a l’empresa contractant (que també n’hi ha), incorporar persones de certa edat, és bo destacar aquells beneficis que es perceben en el dia a dia, aquells que tindran relació directa en l’ambient de treball, en l’augment del compromís, en el valor i en el reconeixement de la marca. Probablement el talent sènior aporta menys risc de rotació, més estabilitat a la plantilla, una xarxa de contactes o networking més extensa, gran bagatge de formació i experiència. Cal, doncs, ser plenament conscients que estem perdent oportunitats de creixement amb la discriminació de persones pel sol fet de tenir una determinada edat.
Que cada persona tingui una feina de qualitat per poder afrontar el dia a dia i els projectes personals i familiars és un repte que tenim tots plegats i, com que no ens podem permetre perdre talent, hem de treballar per reforçar els serveis d’orientació professional i dotar-los d’instruments de prospecció del mercat laboral i d’eixamplar les seves oportunitats, així com impulsar l’acreditació de competències professionals d’aquelles persones amb experiències professionals prèvies, a fi de dotar-les d’una titulació que afavoreixi la seva inserció laboral, i fer-ne un acompanyament i seguiment adequat.
