Als meus 16 anys vaig assabentar-me del significat de la frase: “tenir l’edat del sinofós”. Frase que sentia sovint a les converses dels qui llavors jo veia com a persones molt grans, però que ara penso i reconec que no haurien passar gaire dels quaranta anys.
Precisament m’ho va aclarir un company de feina el dia que ell estrenava les quatre dècades.
Em deia: “Entrar a l’edat del sinofós vol dir que comences una etapa de la teva vida en la qual quan no tens un ‘ai’ tens una ceba”. Bé, per posar una mica més de llum a la foscor, direm que pot ser que avui tinguis un queixal corcat i que aquest estigui entossudit a recordar-te el seu estat de nit i de dia. També pot ser que demà et sorprengui una rampa muscular sense que hagis fet res d’extraordinari.
O que demà passat et vegis obligat a revisar-te la graduació de la vista, i que un cop graduada, veus clarament com estan guanyant terreny les entrades del teu front i que la coroneta ja comença a semblar una rotonda, al mateix temps que et costa diferenciar la veu del Ringo Starr entre les de la resta dels Beatles... o potser que no et recordis de l’aniversari de la teva parella però de forma no intencionada... etc., etc.
Tot i que amb el pas dels anys tot això no ha canviat gaire, a excepció que actualment el sinofós lligat a la salut arriba afortunadament en edats més avançades, la frase va ocupant noves posicions per altres motius, sempre però lligats d’alguna forma a la queixa i al pessimisme: sinofós perquè sempre s’acaba el paper higiènic quan més el necessites... sinofós perquè s’ha convertit en un luxe sopar amb el llum encès... sinofós per la bafarada de les crispetes mastegades en les sessions de cinema... sinofós ... sinofós...
En el camp artístic però les coses poden ser diferents.
Durant el procés creatiu capgirem el terme sinofós aplicant-lo a certes absències i les convertim en necessàries i positives. Res del següent seria tan positivament màgic sinofós pel sinofós: Sinofós per aquelles pauses tant sàviament col·locades al recitar poesia. Sinofós pels espais buits de les escultures. Sinofós pels blancs no pintats a les aquarel·les. Sinofós pels silencis del teatre. Sinofós pels silencis de la música. Sinofós perquè sempre hi ha una musa de guàrdia que t’acompanya quan t’hi poses..., sinofós per l’art, sinofós pel sinofós d’aquests sinofós, el sinofós ja ens hauria fos.
