La setmana entrant continuen els tallers participatius al voltant dels habitatges protegits que s’han de construir a l’antic solar de la Playtex. Aquests tallers participatius són fruit d’un acord del grup de govern amb Esquerra, que vam plantejar des del primer moment que cal més habitatge públic a Castellar i que cal que aquest habitatge públic estigui ben pensat i ben fet. Tota acció de govern hauria d’estar ben pensada i ben feta.
No ens hem tret del cap el lamentable episodi de l’habitatge protegit de la plaça de la Miranda que es va tirar enrere, en una trista decisió política, perquè algú havia manipulat de manera partidista la informació que es va fer arribar al veïnat, creant un clima tan innecessàriament desfavorable que el grup de govern no es va atrevir a tirar endavant el projecte i vam estar a punt de perdre milions d’euros d’inversió a Castellar.
Per això vam insistir que donàvem tot el suport a la construcció d’habitatge públic a càrrec de la Generalitat i que és molt important que la ciutadania tingui tota la informació disponible perquè pugui prendre decisions i opinar amb fonament de causa. Un projecte públic, sigui el que sigui, en què prèviament s’ha donat la informació de manera entenedora, en què hi ha espais per poder preguntar, reflexionar i proposar, sempre tindrà un resultat millor per a tothom. Perquè els diners públics s’han de gestionar bé sempre i cada euro que es recapta ha d’estar ben justificat en què s’invertirà. El nostre suport al projecte està directament vinculat a la qualitat del procés participatiu.
La setmana vinent, doncs, es parlarà de mobilitat entorn el projecte d’habitatge públic, de l’encaix del projecte d’habitatge públic i dels espais públics vinculats al municipi, dels usos i funcions que pot acollir l’espai destinat a equipaments, dels criteris arquitectònics, d’eficiència energètica i d’adjudicació dels habitatges. D’aquí segur que sortiran moltes visions i propostes, algunes fins i tot contraposades, que hauran de ser tingudes en compte per qui hagi de prendre la decisió final. No és la veïna qui ha de dibuixar els plànols a l’arquitecta, però tampoc és l’arquitecte qui li ha de dir al veí quines necessitats té el mateix veí. D’aquest contrapunt de necessitats i solucions tindrem la millor proposta per a un projecte que, necessàriament, canviarà la façana d’entrada a Castellar.
