Crec que tothom convindrà amb mi que el bon funcionament de les administracions depèn, en bona mesura, del coneixement i el criteri dels seus tècnics. En el cas de les administracions locals, els tècnics que hi tenen un paper fonamental, entre d’altres, són el secretari i l’interventor. Ells són els que donen cobertura legal, o no, a les decisions polítiques en un món cada vegada més normativitzat, tecnificat i reglamentat. El seu assessorament i autoritat són determinants per adequar les decisions polítiques als principis de legalitat, que cada cop són més estrictes, ineludibles i exigents. En aquests moments, però, més de la meitat d’aquests càrrecs tenen a Catalunya el caràcter d’interins ja que el govern de l’estat no convoca oposicions des de fa molts anys. Aquesta situació comporta un munt de problemes que poden no ajudar a un bon funcionament de l’administració local. Alguns d’aquests problemes es concreten en: excessiva mobilitat, sous molt desiguals en diferents ens locals, criteris poc objectius en la contractació, possibilitat que els informes tècnics que puguin emetre quedin en part condicionats atesa la seva condició d’interinitat, situació d’inseguretat dels tècnics... Però per entendre la situació actual caldrà remuntar-nos a l’any 2008.
En efecte, la forta crisi del 2008 va provocar, entre altres qüestions, intensos canvis normatius per part de l’estat adreçats bàsicament a reduir el nivell de despesa pública i controlar un dèficit creixent en aquells moments. En l’àmbit local les mesures es van traduir en l’aprovació de la llei popularment coneguda com LRSAL (llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local) de finals del 2013, que va impactar de manera molt significativa tant en la llei de bases de règim local com en la llei reguladora de les hisendes locals. En teoria, la pretensió de la llei derivava de la modificació de l’article 135 de la constitució que, a requeriment de la UE, exigia als estats membres incorporacions en les respectives constitucions d’una regla d’equilibri pressupostari com a conseqüència de les greus afectacions de la crisi iniciada el 2008. En conseqüència la llei havia de tenir la missió d’evitar el solapament de competències entre governs locals i la resta d’administracions públiques, evitar la ineficiència en la gestió, evitar les duplicitats en la prestació de serveis, evitar l’existència d’algunes estructures desproporcionades, poc productives i poc eficients i, sobretot, evitar la corrupció. És paradigmàtic que, en aquest darrer punt, el partit més corrupte de l’Estat (el PP) fos qui aprovés la llei, en disposar de majoria absoluta en aquells moments. Òbviament no va fer res en aquest camp i, en canvi, va aprofitar la llei com una oportunitat per recentralitzar competències i així envair competències de la Generalitat de Catalunya, laminar el principi d’autonomia local, establir el principi de lleialtat institucional segons el qual els ens locals no poden impugnar lleis o normes amb rang de llei de l’Estat, determinar el cost com l’únic element a valorar en la prestació d’un servei públic en detriment de la qualitat i l’eficiència i eliminar el principi bàsic de subsidiarietat. I és en el seu article 92 bis que LRSAL, recentralitza les competències bàsiques en matèria de règim jurídic dels funcionaris de l’administració local amb habilitació de caràcter estatal. Aquesta recentralització competencial ha generat un conjunt de dèficits estructurals i de desajustaments funcionals.
En el cas català, com deia anteriorment, la magnitud del problema és clara: prop de la meitat dels ajuntaments no tenen un secretari o un interventor titular sorgit d’unes oposicions, de manera que la plaça queda ocupada per interins, una situació que s’arrossega de fa massa anys. Les dades més recents de la Generalitat de Catalunya ens mostren que hi ha 858 places vacants en els 947 ajuntaments catalans. Aquest escenari esdevé un problema que s’ha cronificat.
Cal, per tant, recuperar una competència arrabassada i tornar a incorporar a la Generalitat i als ens locals unes facultats i unes funcions que ja havien exercit amb molt d’encert els anys anteriors al 2013.
No cal dir, o sí, que l’Ajuntament de Castellar té aquests dos càrrecs en situació d’interins des de fa molts anys. Jo estic al costat dels que reclamen el retorn d’aquestes competències. Però sembla que a l’altre costat hi ha adversaris molt poderosos que, una vegada mes, no volen el seu retorn.
