La nit més curta de l’any i segurament, a Catalunya, una de les més celebrades. És una nit màgica, és una festa amb elements i tradicions molt simbòliques, una celebració que té el foc com a element característic.
Recordo que a Castellar, ja fa molts anys, en els diferents espais sense urbanitzar repartits per tot el poble, els veïns dels barris limítrofs organitzàvem les fogueres, competint per qui acumulava més fusta per fer la foguera més grossa. Dies abans passàvem casa per casa, preguntant als veïns que acumulaven objectes inservibles de fusta per donar-los a la foguera. Ara ja no tenim espai per poder-les fer, s’ha perdut un d’aquests elements característics, però encara ens queda la pirotècnica.
Entre el fum de les fogueres i l’olor de pólvora es generava un ambient màgic, una tradició que comporta un cert perill i amb la qual s’ha d’anar molt amb compte per no prendre mal. S’ha de fer sempre apartat de les zones boscoses i procurar no malmetre cap element privat o comú.
Per últim, però no menys important, la tradició més gastronòmica, la coca de Sant Joan, que ens acompanyarà pel sopar de la revetlla i les postres del dinar de Sant Joan.
Des de Junts per Castellar els desitgem una feliç nit de revetlla.
