Hola de nou,
Tot i que enguany no estem sent gaire regulars a l’hora de comunicar el que anem fent, no vol dir que per això deixem d’estar actius, potser no tant com voldríem.
De fet, d’un temps cap aquí, sempre que en parlem amb les altres entitats del poble que formem part de la cultura popular (Gitanes, Gegants, Castells i demés) és com si ens trobéssim en situacions similars, cada any que passa (i no només per la maleïda pandèmia que no acabem de finalitzar) ens anem quedant amb menys efectius. Per una banda quan parles amb la gent, gairebé tothom troba i manifesta que és molt important per la societat l’existència i el manteniment d’aquestes activitats. Però ens trobem que avui dia ens és més difícil mantenir en actiu dins l’entitat les noves incorporacions, per diverses raons.
Una d’elles podria ser la competitivitat en què vivim cada cop més accentuada, aquesta necessitat de guanyar, de ser-hi més gran, més fort, els millors, tant en àmbits individuals com de col·lectius. Tot el contrari de les activitats culturals, de la mena que siguin, en les quals no competeixen entre sí. Només pel plaer de formar-ne part i gaudir del que t’agrada. Amb això no vull dir que estigui en contra d’elles, al contrari, cada un o una és lliure de realitzar l’opció que més li convingui.
Després podríem afegir altres motius de caire personal, però no per això deixen d’estar relacionats amb el punt anterior, com ara la pressió que molts joves senten relacionada amb els estudis. Així com els horaris als quals es veuen abocats per poder iniciar-se en el món laboral ni que sigui provisionalment.
O també podem afegir aquesta mena de pandèmia en què ens veiem abocats amb les noves tecnologies d’oci en què és fàcil caure quasi de forma addictiva en tancar-nos en el seu món.
I finalment, és la meva opinió, en què l’opció cada cop més generalitzada, si pots estar-te de lligadures i poder fer i desfer al seu aire, millor.
És una llàstima, però així és com ho veig i ho compartim molta gent.
De totes maneres no em cansaré de fer una crida a tots i totes les persones, petits, joves o més grans que vulguin formar part d’aquestes grans famílies culturals, que s’apropin a tastar-ho i gaudir-ne.
Salut i Bastons
