Des de fa molts anys la història del Ripoll ha estat una història de decadència i d’abandonament.
La nostra història, la configuració urbanística i arquitectònica del nostre municipi no s’entenen sense el paper històric del riu.
De ser una font de riquesa i de vida, amb una intensa activitat fabril i agrícola, s’ha anat convertint en un espai sense protagonisme. Valorat i estimat per alguns sectors i entitats més conscienciats, però al marge de la dinàmica majoritària de la gent del municipi.
L’expressió de que Castellar viu d’esquenes al riu ha estat per desgràcia una realitat.
Des de fa un parell d’anys l’equip de govern municipal ha decidit revertir aquesta situació, primer a nivell urbanístic, aprovant un Pla Especial d’Ordenació del Ripoll, en aquest moment en tramitació, i un pla d’inversions important, que pretén preservar i recuperar camins i regular les activitat agrícoles, industrials, comercials i d’oci
En el últims mesos s’ha actuat en les dues passeres d’en Boà, amb un nou model més sòlid i més transitable pels vianants.
En el propers dies s’inicien les obres de la passera del Molí d’en Busquets i prèviament s’havia actuat sobre el ferm del camí des de can Barba fins al límit amb Sabadell.
L’actuació més important es portarà a terme el proper any.
Obrim un camí fluvial des de can Barba al pont de Turell (a on comença el Parc Natural), que pretenem per vianants i ciclable, aprofitant, evidentment, en la majoria dels casos, els camins, senders i corriols actuals.
La primera fase costarà 250.000 euros, ja pressupostats, i la previsió és que estigui acabat al final del 2020.
L’objectiu és tenir un camí, perfectament transitable si bé amb diferents perfils segon l’orografia, des de la frontera amb Sabadell fins al començament del parc natural. Una distància de més de 8 quilòmetres.
El projecte serà un èxit si els castellarencs i especialment els agents més afectats: propietaris, hortolans, empreses amb activitats, entitats sensibilitzades... s’involucren i ho fan seu.
Els temps han canviat i el Ripoll no tornarà a tenir el paper de fa un segle.
Avui l’aposta, a part de recuperar-lo ecològicament i garantir la qualitat de les aigües i de l’entorn, ha d’estar lligat a l’oci i al plaer dels ciutadans.
